Europa, la comissió i la seva representació a Barcelona
En aquests moments d’una certa incertesa europea, hem volgut que el Sr. Manel Camós ens oferís la seva reflexió sobre l’estat de la construcció europea. En el mateix sentit, ell mateix també ha volgut presentar la institució que dirigeix, la Representació a Barcelona, encara poc coneguda en general.
I. Europa, a les portes d’una nova dècada: una reflexió general
La Unió Europea és el primer projecte de què tenim constància d’unificació política realitzat de manera voluntària i pacífica. Avui dia, la Unió Europea agrupa més de 500 milions de ciutadans i 27 estats membres. És la primera economia del món i compta amb una de les monedes més respectades del planeta: l’euro. Emboirats per l’actualitat frenètica del dia a dia, a vegades ens queixem de les imperfeccions d’aquesta Unió i de la lentitud amb la qual avança. És bo que els ciutadans siguem exigents amb els nostres representants i que els reclamem resultats, però, sovint és útil obrir l’objectiu de la història per tal de poder valorar amb justícia determinats processos polítics.
El fet és que, en termes històrics, la Unió Europea és un projecte polític força jove. En poc més de cinquanta anys, els europeus hem aconseguit tancar les ferides causades per la segona guerra mundial i per la posterior guerra freda i hem iniciat un camí en comú amb l’objectiu d’assegurar una Europa en pau, justa i benestant. En els darrers anys, hem aconseguit un seguit de fites inimaginables poc temps abans. La lliure circulació de persones, béns i capital, la superació de les fronteres físiques, l’aparició d’una política redistributiva dins el continent, la reunificació del continent, el naixement de l’euro, etc. Tot i que donem molts d’aquests fets com a totalment amortitzats, la Unió Europea ha avançat molt en aquest mig segle de vida i, probablement, aquest procés de convergència s’ha accelerat en els darrers anys.
L’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el desembre del 2009, ha suposat un nou impuls en el procés d’unificació política d’Europa. Aquest text va ser fruit de quasi vuit anys de debats i estira-i-arronsa. Però, finalment, la seva aprovació ha permès modernitzar les institucions comunitàries, facilitar els processos de presa de decisió i reforçar la legitimitat democràtica de la Unió, tot reforçant el paper del Parlament Europeu, preveient la iniciativa legislativa ciutadana a nivell europeu i donant rang de dret primari a la Carta dels Drets Fonamentals. El nou Tractat també ha permès fer un salt endavant quant a la presència de la UE al món: crea la figura de l’alta representant per a la Política Exterior i posa les bases d’una autèntica diplomàcia europea amb el nou Servei Europeu d’Acció Exterior.
Els reptes per a Europa, però, no només no s’han reduït, sinó que han augmentat. Durant la darrera dècada, el món ha canviat completament. L’eclosió de les potències emergents, com el Brasil, la Xina o l’Índia, l’esclat de la crisi l’any 2008 o la recent primavera àrab estan canviat la fesomia del nostre planeta. Si els europeus no reaccionem i intensifiquem els esforços per oferir una resposta comuna a aquests reptes, ens apropem perillosament a una situació de pràctica irrellevància a nivell global. L’epicentre econòmic i, cada vegada més, el polític s’estan traslladant de l’Atlàntic al Pacífic (i se situa més al sud del que els nord-americans voldrien). La
crisi del deute sobirà està afectant primordialment les economies avançades, especialment l’europea i la nord-americana. L’emergència econòmica dels països asiàtics i dels sud-americans posa en entredit la suposada preeminència internacional d’Europa, el Japó i els Estats Units.
Ens queda, doncs, molta feina per fer i cal fer-la bé i ràpid. El món no s’esperarà que els europeus ens decidim a actuar coordinadament. Més val una cessió limitada de sobirania a favor de les institucions europees a temps, que la seva pèrdua absoluta a causa d’un rescat. La Unió Europea i els estats que la formen han d’estar a l’alçada de les circumstàncies i han de saber comunicar a la ciutadania la gravetat del moment que vivim i l’existència de solucions per superar-lo.
En aquest sentit, des del meu punt de vista, la Unió Europea té quatre reptes bàsics. El primer, el més urgent, és superar la crisi provocada per l’excessiva dependència de l’exterior (i dels mercats) a causa del sobreendeutament públic. Cal restablir l’equilibri pressupostari de les nostres administracions i acordar unes regles bàsiques que garanteixin una hisenda sanejada a mitjà i llarg termini. El principal objectiu d’aquestes mesures de reequilibri pressupostari és garantir un dels elements identificadors de la Unió Europea, l’estat del benestar, el segon gran repte que afrontem. Relacionat amb aquest, tenim el repte poblacional. Tots els estudis ens indiquen que Europa perdrà molta població a mitjà termini, un fet que pot posar en perill la supervivència de les polítiques socials. Per
últim, però no per això menys important, Europa ha d’esforçar-se per seguir sent influent en l’esfera internacional.
En resum, s’ha fet molt de camí, però encara ens en queda molt per fer i les properes passes són en una pujada costeruda. Si les fem conjuntament, segur que ens en sortim.
II. La Comissió Europea i la seva Representació a Barcelona
A la base d’aquest camí que ens queda per recórrer, hi ha d’haver un millor coneixement de les institucions europees per part dels ciutadans europeus. El desconeixement encara és gran i per això m’agradaria aprofitar la ocasió per presentar, molt breument, la Comissió Europea i la seva Representació a Barcelona.
La Comissió Europea forma, junt amb el Parlament Europeu i amb el Consell de la UE, el triangle institucional de la UE. Si el Parlament i el Consell són el legislatiu comunitari, la Comissió n’és l’executiu. Defensa l’interès europeu, garanteix que la legislació europea s’apliqui correctament i és l’única institució que té la capacitat de proposar nova legislació comunitària.
Les Representacions de la Comissió són la veu i les orelles de la institució als 27 estats membres. Les principals funcions de les Representacions són representar la institució davant les autoritats locals, informar la ciutadania i els mitjans de comunicació sobre els afers europeus i les iniciatives polítiques de la Comissió i informar els serveis centrals de Brussel·les sobre quines reaccions generen. En total, hi ha 36 Representacions: 27 a les capitals i nou de regionals.
Avui dia, les TIC ens permeten treballar amb la seu central de Brussel·les com si fóssim a l’edifici del costat. Estem en contacte permanent amb el Berlaymont (seu de la Comissió), sigui per correu electrònic, per videoconferència o per satèl·lit. A tall d’exemple, el nostre responsable de premsa es reuneix cada dia a les deu del matí amb l’equip de portaveus de la Comissió. És com si estiguessin compartint la mateixa sala de reunions. D’aquesta manera, la informació flueix molt més fàcilment i sempre sabem quin és l’ambient que es viu a Brussel·les.
La Representació a Barcelona va néixer el 1991, just abans dels Jocs Olímpics. Cobreix l’àrea de Catalunya i les Illes Balears i una de les seves peculiaritats és que, en aplicació de la Resolució Reding, aprovada pel Parlament Europeu el 1990, treballa i es comunica amb l’exterior en llengua catalana. Estic content de poder dir que comptem amb un web oficial en català, que hem publicat més d’un centenar de publicacions sobre la UE en aquesta llengua i que cada dia emetem els comunicats de premsa més rellevants en la llengua de Joanot Martorell. I això té mèrit, ja que, de la desena de treballadors que hi ha, n’hi ha de tot arreu: francesos, belgues, alemanys, britànics i, és clar, algun català.
Pel que fa a la qüestió que el català siguin un dia llengua oficial de les institucions de la Unió, cal assenyalar que això s’aconseguirà el dia que un Estat membre ho demani i ho aprovi el Consell de la UE per unanimitat. Mentrestant, des d’aquesta Representació, seguirem oferint informació al ciutadà en la llengua pròpia de Catalunya, tal com ens ho va demanar el Parlament Europeu fa vint anys.
D’altra banda, també m’agradaria parlar de la relació que des de la Representació mantenim amb el Secretariat de la Unió per la Mediterrània, amb seu a també a Barcelona. Malgrat que la Comissió Europea i la Unió per la Mediterrània són organitzacions internacionals diferents, tenim una molt bona relació. La Comissió Europea està completament compromesa amb els objectius i les tasques que ha de desenvolupar la UpM. De fet, és una de les principals fonts de recursos d’aquesta organització. Ara més que mai, la Mediterrània és una prioritat per a Europa. Cal ajudar a consolidar les joves democràcies del nord d’Àfrica, nascudes gràcies a la Primavera Àrab, i seguir treballant per la democratització del conjunt de la regió. Des de la Representació de la Comissió a Barcelona, els contactes amb el Secretariat de la UpM són habituals i treballem molt a gust conjuntament. De fet, la presència del Secretariat a Barcelona ha fet augmentar les visites de comissaris a Catalunya. Si fins ara comptàvem amb una quinzena de visites l’any, en els darrers mesos, estan augmentant de manera significativa.