Europa com a missió - XXIIè Curs d'Estiu
Els dies 2, 3 i 4 de juliol es celebrà el XXIè curs d’estiu del GEN-Fundació Relleu que aquest any tenia com a títol “Europa com a missió”. En l’editorial número 75 de la revista Relleu es deia: “Què exigeix Europa als europeus? (...) Ens referim evidentment als deures que tots els ciutadans europeus tenen per tal de poder gaudir de la seva ciutadania i dels seus drets corresponents. Però ens volem referir, sobretot, a un sentit de la vida com una missió a complir (...)”.
El curs d’estiu estructurat al voltant de nou conferències i dues taules rodones tenia aquest any com a invitat d’honor al filòsof i professor de la Sorbona Nicolas Grimaldi que féu tres conferències sobre Art, Treball i Escola. Al mateix temps l’editorial Barcelonesa d’Edicions conjuntament amb Pòrtic publicava el llibre “L’home dislocat” del mateix Grimaldi. El concepte fonamental d’en Grimaldi és el d’esperit. Per entendre'l agafem una cita del mencionat “L’home dislocat” (pàg. 42) “(...) Però com en Descartes quan reconeix en l’home una voluntat infinita, o com Kant quan l’especificava per una llibertat també infinita, veiem que alguna cosa de l’home s’escapa de tota aprehensió, de tota explicació, de tot determinisme, de tota previsibilitat estrictament científica. Aquesta pura subjectivitat absolutament irreductible a res de natural ni d'objectivable és el que anomenarem esperit. Ens prendrem aquesta llicència de vocabulari: a partir d’ara, anomenarem esperit aquest desig, aquesta aspiració, aquest impuls, aquesta exigència, que ens arrenquen de tota finitud i ens fan transcendir la naturalesa. Podem caracteritzar-lo com a nostàlgia de l’eternitat, voluntat d’infinit, desig absolut, absolutament irreductible a res d’objectiu ni de natural, com vulguem: l’esperit és allò que fa l’home un ésser metafísic.” I a continuació especifica “Amb relació a allò que hi ha de natural en l’home, l’esperit és la part de sobrenatural que hi ha en ell. Com que només s’afirma i s’expressa per la negació d’allò que hi ha en l’home de natural i d’immediat, l’esperit es caracteritza doncs pel refús, la distància, la dissidència, l’escissió i la secessió: la negativitat (...)”
Així Grimaldi trobarà en la falta d’educació en l’esperit les mancances de la nostra civilització. Un fals concepte de llibertat ha dut a un art mancat de contingut i abocat al no res. Sense disciplina, treball, paciència i espera no hi ha creativitat. Un concepte mecanitzat del treball ha configurat un home que treballa per tenir, no per ser. I una escola sense disciplina i severitat no deixa créixer als nens, és una educació del caprici, de la immediatesa. Les conferències de Grimaldi ens aproximaren a un gran pensador però també a un conversador afable i amb una mirada poètica de la vida.
S’inicià un curs sobre Europa evidentment parlant de Grècia, i ho feu Antoni Bosch (professor de filosofia de la URL) amb “Europa i els Grecs”. A. Bosch destacà la importància dels grecs en la història d’Europa, on destaca els diversos moments “grecs” des de Roma fins a Nietzsche i també analitzà l’aportació grega a Europa.
De “ciutadania i democràcia” ens en parlà Jordi Galí (pedagog) on reflexionà sobre el concepte de ciutadà i de ciutat (civitas). Per a ell no és casualitat que l’home només és home en societat i que les ciutats estan fundades per déus.
Un dels temes que planà sobre el curs fou el de la importància del cristianisme en la configuració de l’Europa actual i en la seva història. Pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mn. Joan Carrera el paper dels cristians en la nova Europa s’ha de buscar en una lectura serena, humil i valenta alhora, de l’evangeli. Desgranà el que per a ell eren oportunitats i temptacions dels cristians actuals.
El mateix tema fou abordat per filòsof i catedràtic de matemàtiques de les Operacions Financeres de la UB Dídac Ramírez que parlà d’Europa: “vell continent, jove identitat” on fou més crític amb el paper jugat pel cristianisme en la història d’Europa. Ramírez destacà que Europa s’havia fet, s’havia cicatritzat sobre moltes ferides. Feu un breu repàs de la història del vell continent per analitzar els principals talls i moments.
Josep Ma Ballarín (escriptor i capellà) esbossà el tema “Europa, una llambregada en el temps”. Per a ell el cristianisme és consubstancial en la història d’Europa. Repassa la història del vell continent on destacà la importància dels monestirs i de la parròquia.
El curs es clogué amb Jordi Sales (filòsof i professor de la UB) amb el mateix tema del títol del curs “Europa com a missió”. Per Sales Europa serà forta en la mesura que sàpiga protegir les seves fragilitats. Aquelles fragilitats forjades en anys de lluites fratricides, religioses i imperials. Evidentment Europa no serà més forta per cridar més o menys sinó per afrontar serenament els molts problemes que té plantejats.