Ética Posmoderna, de Zygmunt Bauman

Ética posmoderna
Zygmunt Bauman
México. Siglo XXI, 2005
Trad. Bertha Ruiz de la Concha

Després de més de deu anys de la seva publicació en anglès (Postmodern ethics (1993), ens ha arribat l'Ética posmoderna de Zigmunt Bauman, professor emèrit de Sociologia a la Universitat de Leeds i mundialment conegut pel seu treball recent sobre la teoria social de la modernitat i la posmodernitat.

D'acord amb diverses opinions d'assagistes i teòrics, els temps postmoderns comporten l'emancipació de les normes morals, el deslliurament del deure i el descrèdit de la responsabilitat moral. Com a antídot a aquestes afirmacions tan de moda, l'anàlisi de la perspectiva posmoderna de l'ètica que ens proposa Zigmunt Bauman resulta especialment benvinguda. D'acord amb la seva opinió, els grans temes de l'ètica no han perdut vigència: hem de veure'ls i abordar-los d'una manera totalment nova. La nostra època podria convertir-se en el despertar, més en el capvespre, de l'ètica.

Els plantejaments de Bauman segueixen, per una banda, els enfocaments sociològics d'A. Giddens i de l'ètica de la responsabilitat de Hans Jonas. Però l'autor del qual pren els principis bàsics per a una ètica postmoderna és Levinas. Els plantejaments del filòsof jueu d'origen lituà, però afincat a França, deixeble d'Husserl i Heidegger, són els que estan a la base de les propostes de Bauman, d'origen jueu com Levinas. Bauman contesta la pretensió de trobar una ètica universal, com proposen avui dia alguns, ja que allò propi de l'ètica és la decisió personal irrenunciable que ningú no pot prendre en nom meu. Aquest és el nucli de la qüestió ètica que cal recuperar. Per això parla de responsabilitat moral com a diferent de regles ètiques, perquè la responsabilitat és personal i és el nucli de tota moral.

Tot i que la lectura d'aquest assaig no sempre és fàcil, sí que és altament recomanable en una època, com la nostra, ansiosa de clarificacions i propostes sensates sobre aquest tema.

Josep Hereu i Bohigues, nascut a Tor (Girona) I'any 1952, és Doctor en Teologia per la Universitat de Fribourg (Suisa) i Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. És autor de Trascendencia y Revelación de Dios. Metafisica de las cifras según Karl Jaspers y metafisica del testimonio según Jean Nabert (Barcelona 1983) i El mal com a problema filosòfic. Estudi del problema del mal en la filosofia de Jean Nabert i Paul Ricoeur (Barcelona 1993). Ha collaborat en l'obra d'Evangelista Vilanova, Història de la teologia cristiana, lII (Barcelona 1989). Ha traduït al català I'obra de K. Jaspers, Introducció a la filosofia (Barcelona 1993). Ha estat professor de Filosofia al Col·legi Mare de Déu de les Escoles Pies de Barcelona i professor de Metodologia Teològica a I'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona.