L’estudi és el bell fill de l’oci i de la curiositat. A través de l’estudi han estat donades les grans possibilitats d’acumulació de sentit en les vides dels nostres països europeus i en general de la humanitat. Emprar un llenguatge de la rendibilitat per tal de lloar els temps de l’estudi i les vides dedicades a l’estudi i a la recerca, calculant matusserament els seus beneficis immediats en el desenvolupament econòmic, és si ho pensem bé com una profanació, com una grolleria, com qui en un dinar de Nadal parla del preu del torró, és una inconveniència gran. Caldria deixar de fer-ho. Agrair l’oci i fomentar les curiositats des del paradigma o model de la bondat i la bellesa fa reposar les festes ciutadanes de l’ensenyament, de la vida acadèmica i científica sobre elles mateixes, sense mediatitzar-les contínuament per discursos que els són aliens. Des de la lliure expansió d’iniciatives, les societats sempre saben crear els climes en què la necessitat ha estat apartada. Fer créixer els moments de lleure en la vida de les dones i dels homes, deixar expansionar amb amplitud el munt d’institucions que cultiven una gran diversitat de coneixements fruit d’una gran varietat de curiositats, la convivència intergeneracional d’encuriosits, la transmissió viva dels mètodes que ja han orientat treballs, el diàleg sectorial sobre els estats de les qüestions, tot plegat és un dinamisme a respectar, una festa que continua: la festa de la vida d’estudi, la festa de l’escola, de l’oci, del lleure (skholé) on la bondat i la bellesa ens visiten sempre de nou.
