Entrevista con Francis Bacon, de David Sylvester
David Sylvester
Editorial Mondadori, Barcelona, 2003
Aquest llibre és un recull de les entrevistes que el crític anglès David Sylvester feu a Francis Bacon.
Bacon liderà el que s’anomenà "l'escola de Londres", corrent pictòric londinenc de després de la segona guerra mundial que aglutinà una sèrie d’artistes: el mateix Farncis Bacon, Averbach, Kitaj, Freud i d’altres.
Aquest llibre és considerat un dels llocs on es pot veure millor el pensament de Bacon.
M’agradaria destacar-ne tres aspectes. En primer lloc Bacon sempre fou figuratiu i s’oposà a l’abstracció. La seva bel·ligerància a l’art abstracte és contundent.
Per a ell l’abstracció és una reducció a un equilibri formal. És decorativisme. Al treure el significat de l’obra la seva lectura sempre és més superficial que l’obra figurativa. L’experiència estètica per tant és inferior, superficial.
En segon lloc quan el crític li diu que ell té un gran gaudi o experiència estètica d’obres informalistes o abstractes, Bacon li respon amb contundència: “estàs influït per la moda”. Qualsevol gaudi estètic està influït pels corrents de moda del moment. Han de passar uns setanta o vuitanta anys per saber discernir què és moda i què no és moda.
Crec que és un comentari que hauria de fer pensar molt a tots els directors de museus d’Art Contemporani que estan obsessionats per estar a l’última, comprant amb diner públic molt art si més no sospitós.
En tercer lloc m’agradaria destacar que Bacon quasi sempre només feia una figura per quadre, per taula. Això ell ho raona pel fet de que quan posa dos o tres o més figures en una obra, llavors la relació entre elles (tema) esdevé més important que l’obra en sí. Ell és un pintor i no un narrador d’històries.
Destaco aquestes idees entre moltes d’altres que conté aquest llibre “valuós” que ens aproxima al pensament d’un dels pintors més importants del segle XX.
Evidentment a part de conèixer el seu pensament també cal conèixer l’obra.