Entrevista a Ramon Parés
Ramon Parés em rep al seu despatx de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts (RACA, d’ara endavant), situada al numero 115 de la Rambla de Barcelona. L’edifici és propietat d’aquesta institució, la qual va llogar fa molt de temps una part del mateix al conegut teatre Poliorama. Si parem atenció a la façana, però, a dalt del nom del teatre hi descobrirem una balconada en què hi consta el nom de la RACA, així com un gran rellotge: aquest és un vestigi dels temps en què aquesta institució prestava, entre d’altres, el servei de fixar l’hora oficial a la ciutat, abans de la harmonització dels usos horaris del segle XX.
Quan i com va néixer Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts (RACA)?
La RACA va ser creada a mitjans del segle XVIII. Cal tenir present el context en què es crea, atès que en aquella època Barcelona no tenia universitat, ja que aquesta estava a Cervera, des que Felip Vè la hi traslladà després de la guerra de Successió. A mitjans del segle XVIII Barcelo- na ja era una ciutat molt activa i amb moltes iniciatives. Un dels seus impulsors va ser Tomàs Sardà, jesuïta d’inspiració newtoniana que era catedràtic a Cervera que, després de passar per Marsella, on hi havia un centre científic molt prestigiós, s’establí a Barcelona. Físicament, l’Acadèmia s’establí prop de la Rambla i es convertí en Reial Acadèmia de les Ciències de les Arts en el regnat de Carles III, vers el 1770. Els seus membres eren principalment esperits desperts en diversos camps de la ciència i de la tècnica, així com també alguns eclesiàstics il·lustrats.
A finals del segle XVIII tornaven a Catalunya molts austracistes de la noblesa, com ara el marquès d’Alfarràs, alguns dels qual també s’integraren a la RACA. Aquí s’ha de dir que els borbons van tenir l’encert de tornar-los les propietats immobiliàries, i això no va passar en altres llocs d’Europa: així, al Departament de Microbiologia de la Universitat de Barcelona vàrem tenir un visitant escocès, que em deia sovint que “els catalans no sabeu la sort que heu tingut amb aquest aspecte: a Escòcia encara avui hi vénen els anglesos a caçar guineus”.
La RACA, per tant, a finals del XVIII canalitzava i recollia iniciatives ciutadanes, en un context europeu en què es consideraven les ciències modernes com a molt importants per al progrés econòmic de la societat. En aquest sentit, el lema acadèmic era prou clar: “utile non subtile legit”, que vol dir “tria allò que és útil i no les subtileses”.
Tanmateix, la RACA tenia un fort sentit substitutori de la Universitat: desenvolupava un paper molt important en impulsar l’ensenyament i la vocació docent i en afavorir el desenvolupament de la ciència de cara a les seves aplicacions pràctiques.
Quin va ser el paper de la RACA al segle XIX?
El segle començà amb una època dolenta per causa de la guerra del francès. L’esperit de la RACA a inicis del segle XIX era liberal i regalista, és a dir, estava en contra de la intervenció de l’Església en la ciència i a favor de la primacia del rei, però era clarament contrària a la invasió francesa: alguns dels seus membres hi lluitaren en contra. Acabada la guerra, la RACA seguí suplint la Universitat fins que aquesta tornà a mitjans de segle, la qual cosa comportà una pèrdua de la seva notorietat en el camp docent, tot i que alguns professors i catedràtics funcionaris començaren a formar-ne part. No obstant això, la RACA en aquest segle augmentà la seva participació en el procés d’industrialització, que en alguns camps va ser molt important.
Al segle XIX la RACA donà molts homes realment destacats, alguns de gran nivell. Un exemple n’és el de Martí Franquès, que va ser un important químic, fisiòleg i botànic: a més a més era també amic de Lavoisier, que va acceptar els seus mètodes d’anàlisi de l’aire, els quals havien estat presentats a l’Acadèmia de Berlín. Un altre exemple és el de Salvà i Campillo, que avui és el patró del col·legi d’enginyers, i que va ser un gran precursor de les telecomunicacions actuals, sobretot del telèfon i de la ràdio: fins i tot Marconi va aprofitar alguns dels seus treballs per a les seves recerques. Entre d’altres, finalment, es pot esmentar el cas de Francesc Carbonell, que avui té un carrer a Barcelona, el qual va ser un introductor de la química i que havia estat deixeble de Proust. Cal tenir present que fou cabdal per al procés d’industrialització del nostre país l’aplicació de la química al sector tèxtil, procés en el qual hi intervingueren activament alguns mem- bres de la RACA.
Com va viure la RACA l’inici del segle XX?
Al començament del segle XX a la RACA hi dominaven l’astronomia i les matemàtiques, en decaure les ciències naturals que havien estat dominants en el segle anterior. A començaments del segle XX es creà l’observatori Fabra i era l’època d’en Comas i Solà i d’en Fontserè. A Barcelona es creà també l’Institut d’Estudis Catalans que, tot i tenir una ideologia diferent, tingué membres que eren també membres de la RACA. Així, quan Primo de Rivera suprimí l’Institut d’Estudis Catalans, molts d’ells trobaren aixopluc a la RACA. Es pot dir, per tant, que la RACA ha anat evolucionant en paral·lel amb el conjunt del país, en funció del moment polític i social en què es trobaven Barcelona i Catalunya.
Al segle XX la RACA també donà homes realment destacats. Albert Einstein, per exemple, abans de la primera guerra mundial visità Barcelona i féu una conferència a la nostra seu. Era molt amic de l’Esteve Terradas, del qual Einstein afirmava que era la persona més intel·ligent que havia conegut, i això es devia al fet de que en Terradas combinava una gran facilitat tant per les ciències com per les lletres, cosa que és molt difícil que es doni simultàniament: així, per exemple, en Terradas tenia una gran facilitat per les llengües i parlava perfectament l’alemany, fet que Einstein valorava molt especialment. Un altre home molt important fou el canonge Jaume Almera, gràcies al qual la geologia catalana es posà a nivell europeu.
Quin va ser el paper de la RACA en el franquisme i la transició?
Durant el franquisme la RACA es convertí en un club distintiu de la “crème” del professorat universitari, fins al punt que en la postguerra minvaren força els membres no docents, (arquitectes, enginyers, etc.) els que no exercien la docència. En els darrers anys del franquisme això va anar canviant molt lentament, fins al punt que amb la transició democràtica es tornà a una composició més oberta als que no són estrictament professors universitaris: així, per exemple, avui tenim membres de l’acadèmia que són músics i vitrallistes, per exemple.
La RACA presta uns serveis molt importants, que cal explicar. La nostra biblioteca, per exemple, és molt important i disposa de més de 100.000 volums. És clar que és una xifra molt menor a les de la Biblioteca de Catalunya o de la Universitat de Barcelona, però és un fons molt important en el camp de la ciència abans de 1850: cal tenir present que fins a mitjans del segle XIX no hi havia biblioteca universitària. En aquest sentit, el nostre és un dipòsit únic, tenim molts volums anteriors, com ara edicions de l’època de Galileu, Euler o Newton. I per als estudiosos de la història de la ciència i de la tècnica a Catalunya aquest és un material per a explotar molt valuós.
El servei docent va ser molt important, fins al punt que quan es va reobrir la Universitat de Barcelona la RACA disposava de 20 càtedres diferents. Com abans he dit, aquest servei decaigué amb l’arrencada de la universitat.
Un altre servei molt important era el servei horari. La RACA fixava l’hora oficial, atès que abans hi havia hores locals diferents: a Barcelona, per exemple, l’hora era diferent que a Vilafranca, i entre Madrid i Barcelona hi havia 20 minuts de diferència. Així, el rellotge de la RACA, el de l’escala, no el de la façana, determinava l’hora i en garantia la seva precisió fins a de la dècima de segon. Aquest és un servei avui encara no derogat per l’Ajuntament, tot i que avui no té sentit ni utilitat pràctica (per cert, el meu rellotge de mà és un aparell molt més potent que el rellotge actual de la RACA: em dóna el temps que controla un rellotge atòmic i que, a més a més, es corregeix per transmissió radiofònica segons l’hora oficial i d’acord amb el fus horari que a mi m’interessi; les ciències avancen que és una barbaritat!). Derivat d’aquest servei penjaven també els rellotges de la catedral, i la RACA feia també la correcció dels rellotges marins, en tant que centre reconegut mundialment per a tal fi.
També podem destacar el paper de l’Observatori Fabra. Avui funciona en treballs de difusió científica, en concret s’hi fan treballs sobre petits planetes, sismologia i meteorologia. L’observatori col·labora amb el Servei Meteorològic de Catalunya i també amb el servei sismològic català, del qual n’és un puntal. Amb un sensor al Montseny, el Fabra pertany a la xarxa internacional de control de petits planetes.
Quin és l’activitat pròpiament acadèmica de la RACA?
Pel que fa a l’activitat pròpiament acadèmica, cal dir en primer terme que cada anys es pronuncien cinc discursos d’ingrés, que són treballs científics que es publiquen. També funcionen el que en diem treballs de torn: per torn, cada acadèmic fa una exposició polèmica i oberta, referida a les seva especialitat i a un tema de ciència actual; el torn és mensual i, per tant, estem parlant de vuit treballs d’alt nivell que també es publiquen. En darrer terme, la publicació de l’acte de clausura acadèmica i de la memòria de les activitats completen els materials més acadèmics que edita la RACA. També participem en actes institucionals anuals, per tal com la RACA forma part del Consell interacadèmic de Catalunya, dependent de la Generalitat (n’és el seu president el conseller de Justícia).
També participem en la setmanes de la ciència, o bé en la setmana de l’hidrogen i en la setmana de l’astronomia catalana medieval: cal dir que entre els segles X i XIV Catalunya formava part de l’avantguarda científica al món, fet que hem pogut conèixer i documentar a bastament en els darrers 25 anys.
Com es finança la RACA?
La RACA té un patrimoni que s’ha de conservar i això és possible gràcies a les rendes que genera aquest patrimoni, com ara les del teatre Poliorama, per exemple. És bo que la RACA mantingui la seva autonomia econòmica, perquè no tenim cap més finalitat econòmica que mantenir-nos. Ara bé, també hem estat capaços d’establir convenis d’actuació amb moltes empreses privades, així com també amb l’Ajuntament de Barcelona i amb la Generalitat de Catalunya: tenim convenis amb cinc Departaments, cadascun d’ells per a fer coses concretes, com és el cas de la col·laboració que prestem a l’institut cartogràfic de Catalunya.
Jo sempre he defensat un esperit relativament nou a la RACA: no voldria que ningú veiés la nostra Acadèmia com una “sala VIP”. És cert que el capital humà dels nostres membres és extraordinari, però cal que aquest capital reverteixi a la societat. També penso que per l’edat que tenim molts de nosaltres, ara estem en una etapa de la vida en què, si estiguéssim sols, potser no faríem res que pugui revertir a la societat.
D’acadèmies n’hi moltes a Europa, també en els països del centre i de l’est d’Europa. De tota manera, penso que en molts aspectes aquestes acadèmies encara funcionen com en els segles passats. Nosaltres miren d’actualitzar el lema original, “utile non subtile legit”, i gràcies als convenis que tenim amb institucions tant privades com públiques, avui podem afirmar que la RACA és l’acadèmia que té més autonomia financera d’Europa: així, en els vuit anys que porto de president, la RACA ha multiplicat per cent el seu pressupost.
Optarà a la reelecció com a president?
No seré més president, ja sóc prou gran! No repetiré, i això que hi ha qui em suggereix de canviar els estatuts per a superar els vuit anys de mandat. He estat reescollit tres vegades per a períodes de dos anys, per a la qual cosa es necessiten dues terceres parts dels vots dels acadèmics. No estic pas cansat, no, però si t’allargues molt les entitats decauen amb tu mateix, i jo ja he fet el que havia de fer. Amb el pas del temps minva la capacitat de comprensió i d’enteniment del que passa, i cal fer possible que els que vinguin al darrera s’espavilin i que tinguin aquesta capacitat de connectar amb una societat i unes ciències tan ràpidament canviants.
Sr. Ramon Parés, moltes gràcies per la seva atenció i pel seu temps.