Entre lobos y autómatas, de Víctor Gómez Pin
Víctor Gómez Pin
Espasa, 2006
L'assaig del professor Víctor Gómez Pin, guanyador del Premi Espasa d'Assaig 2006, és una invitació al repte permanent que ha preocupat l'home de repensar la peculiaritat de la condició humana. Cada època històrica es veu empesa, en certa manera, a plantejar de nou allò que és la realitat humana degut a les noves aportacions de la ciència o de la tecnologia que fan modificar la comprensió que tenim de nosaltres mateixos.
El repte de la nostra cultura actual ve marcat per dos esculls que poden desdibuixar els límits en els quals s'emmarca el caràcter peculiar de l'ésser humà, que són els indicats en el títol de l'assaig: l'home no és ni el darrer graó de l'evolució animal ni un ordinador rudimentari. Aquells que intenten identificar la realitat humana amb una modalitat del ser animal o amb una modalitat d'intel·ligència artificial, simplement desvirtuen o ignoren el que és propi de l'home, amb el perill consegüent d'anihilació de l'ésser home que tenen aquestes postures quan es presenten com a "incontestablement científiques".
Allò distintiu de l'ésser humà que el fa radicalment diferent del ser animal és el llenguatge. Les reflexions de Víctor Gómez Pin recolzen, en aquest punt, en aportacions de la genètica però sobretot en les tesis de Noam Chomski relacionades amb un innatisme d'origen cartesià. Les teories innatistes, vinculades amb la genètica, són un recurs legítim i segurament contrastat, però també contestable. La pregunta per l'origen del llenguatge és una qüestió filosòfica -no científica- irresoluble. El dualisme, plantejat en el seu dia per Descartes, no desemboca en la genètica. Si de cas, en el substrat de la vida psicològica de la persona, tal com ho va plantejar el corrent espiritualista francès del segle XIX, iniciat per Maine de Biran i present fins a la fenomenologia de Michel Henry, passant per molts altres autors.
D'altra banda, allò que distingeix la intel·ligència humana de la intel·ligència artificial és el sentiment, cosa de la qual no disposa un cervell artificial, per molt que pugui fer operacions més complexes que la ment humana. L'obra de Gómez Pin és una defensa i una reivindicació de la condició humana enfront d'aquells qui voldrien desdibuixar-la adduint raons d'ordre científic, que en realitat el que fan és deshumanitzar-la. Reivindicació lloable, però dèbil. Quan allò humà esdevé punt de referència últim de si mateix es fa impossible contestar una postura contrària. La pregunta és sempre la mateixa: per què hem de ser humans?