Enfortir situacions

El seguiment de l’actualitat política diària a les nostres societats avançades es realitza bàsicament mitjançant el joc creuat de dues mirades: la demoscòpia i l’espectacle polític mediàtic. Demoscòpia és mirar el demos, el poble, no se l’escolta pas per saber què diu, se’l mira per saber com està el seu favor, a qui estima més, quins gustos té, quin humor gasta. Es viu l’angoixa dels sondeigs com un instrument per orientar seduccions. L’espectacle polític mediàtic és el joc dels que es donen a la mirada d’altres i en depenen, no és ben bé l’encert del que s’ha dit com afirmació o l’acceptació del que s’ha proposat com a finalitat el que s’espera com a resposta, és la confirmació que encara hi ha públic com a públic. Es viu l’angoixa dels índexs d’audiència, de “popularitat”, les puntuacions anònimes dels líders de 0 a 10. Reduint aquestes angoixes, cal que l’atenció a l’acció de govern es faci un lloc.

El dissabte 10 de juliol de 2010 va passar alguna cosa, el diumenge 28 de novembre va passar una altra cosa. No serà pas fàcil destriar en el que ens vagi succeint ara mateix el que és fruit d’una o d’una altra de les dinàmiques obertes. Una manifestació és una manifestació: hi ha la gent que hi ha, té el lema que té i se senten els crits que es senten. La gent que hi ha anat s’han vist els uns als altres i en mantenen un record. Unes eleccions al Parlament de Catalunya tenen com a resultat la designació de 135 diputats electes amb les atribucions que en l’ordre jurídic espanyol té una Comunitat Autònoma, ni més, ni menys. Entre els diputats d’aquest parlament se n’elegeix un President de la Generalitat de Catalunya. S’ha parlat aquests dies que amb l’elecció d’Artur Mas com a President s’estava vivint una quarta il·lusió, essent les altres tres anteriors el retorn del President Terradellas (1977), la majoria absoluta ???????de Jordi Pujol (1984), el pacte del Tinell (2003). Potser sí, hom pot comptar il·lusions de diferents maneres. El problema per a molts, però, és que ja en sigui una quarta. Que a la majoria de catalans ens faci il·lusió l’autogovern no vol pas dir que ens acontentem indefinidament amb un autogovern il·lusori. No s’hi val a confondre’s més.

Una acció de govern que vol ser ajudada és una esperança, sobretot si es vol rebre l’ajut des del respecte a la maduresa ciutadana. En aquests moments la majoria dels catalans el que volem de debò és contribuir a enfortir situacions, ho volem fer amb sobrietat, enfortir s’aplica al que ja hi és. Una situació radica en l’ara i aquí de les nostres responsabilitats, més que en l’encara no dels nostres projectes, designis, somnis o fantasies. Estem cansats de ser seduïts, mimats, predicats, objectes de campanyes institucionals publicitàries, més o menys ximples, adoctrinats, o tensats cap a una direcció o una altra respecte a conflictes sempre futurs, imaginaris o reals, no volem pas ser “fans” de ningú, no volem pas que els nostres polítics ens indiquin més la seva visió dels secrets de la naturalesa humana, el seu dibuix d’una societat perfecta, la direcció de la història, o el futur d’–ismes d’una o d’una altra mena. La resposta de tots, en la vida de cada dia i en la vida de les festes, és enfortir la nostra realitat, això és, la vida associativa, la vida social, la vida econòmica, la vida rural, la vida turística, la vida comercial, la vida financera, la vida sindical, la vida escolar, la vida sanitària, la vida jurídica, la vida cultural, la vida literària, la vida professional, la vida esportiva, la vida del lleure, la vida familiar, la vida artística, la vida universitària, la vida del pensament, la vida espiritual, la vida religiosa, i també la nostra vida política un cop novament situada després de la travessia de la perplexitat que ara li toca realitzar amb joia i sense por. La millor manera de fer-ho, l’única, serà deixant-se enriquir, en la humilitat i en la confiança, pel conjunt de la realitat nacional. El millor de nosaltres mateixos com a poble decantarà, després dels sotracs que calguin, una bona política al servei de la nostra realitat nacional.