En memòria al doctor Joan Oró i Florensa
El passat dia 2 de setembre moria Joan Oró a l’Hospital Clínic de Barcelona, després de lluitar contra la malaltia que finalment va ser més forta que ell. Des del Consell de Redacció ens ha semblant necessari fer un merescut homenatge a qui va portar la seva catalanitat i la seva ciència arreu del món amb la naturalitat que ho fan aquells qui la seva saviesa els ha fet ésser admirats per tothom. Fa pocs dies el Parlament de Catalunya li ha retut un merescut homenatge, i ens ha semblat una bona ocasió per a sumar-nos-hi reproduint la necrològica que el Sr. Artur Mas li va fer.
Diuen que hi ha un moment en la vida d’un investigador a partir del qual els seus treballs i aportacions passen a formar part de la història de la ciència. Joan Oró ha estat i serà la referència per a moltes generacions de científics del nostre país, compromesos amb el seu temps i compromesos també amb la seva pàtria.
Joan Oró va néixer un 26 d’octubre de l’any 1923. Era el noi del forn La Radio, que la seva família tenia a la ciutat de Lleida. Un noi que als quinze anys, quan ajudava en el negoci familiar, durant les vacances escolars, a la nit, entre fornada i fornada, mirava el firmament i es preguntava què hi hauria més enllà del nostre planeta i si en algun lloc de l’univers hi hauria altres éssers vius, qui sap si semblants als humans. Segons va explicar ell anys més tard, va ser en aquella època quan ja va decidir que es dedicaria a estudiar l’origen de la vida. El camí per arribar-hi no va ser gens fàcil.
Es va llicenciar en ciències químiques a la Universitat de Barcelona a principis dels anys cinquanta, i després d’escriure a una cinquantena d’universitats nord-americanes demanant la possibilitat d’estudiar-hi bioquímica, sis el van contestar oferint-li la possibilitat d’estudiar-hi. Ell optà en aquella època per viatjar a Houston, al Rice Institute, on es doctorà en bioquímica. L’any 1955 va ingressar a la Universitat de Houston, de la qual va ser catedràtic des de l’any 1963, i hi va
fundar i dirigir el Departament de Ciències Bioquímiques i Biofísiques.
Les seves investigacions en aquest centre van ser claus per a l’estudi sobre l’origen de la vida, la seva passió des de petit, com s’ha dit abans. Destaca com a fita memorable el seu descobriment de la síntesi de l’adenina, una de les molècules més importants per a la vida que conformen l’estructura de l’ADN; són les portadores de l’anomenada «herència biològica».
Oró, el doctor Oró, explicava sovint la gran paradoxa de la síntesi d’aquesta molècula, que es forma a partir de cianur d’hidrogen, que és un compost, com és conegut, molt tòxic, i alhora molt abundant a l’univers, segons s’ha anat sabent amb el temps. Deia el doctor Oró que en la síntesi de l’adenina s’unien la vida i la mort: la vida que ens dóna l’herència biològica i la mort que ens ataca si ingerim cianur.
L’any 1963 començà a col·laborar en diversos projectes d’investigació espacial de la NASA, com van ser l’Apol·lo i el Víking. Participà com a membre de la Junta Espacial de l’Acadèmia Nacional de Ciències, que assessora el Govern dels Estats Units en projectes com l’Estació Espacial Internacional i el viatge que es va fer al planeta Mart. I el seu reconeixement com a científic el va portar a presidir la Societat Internacional per a l’Estudi de l’Origen de la Vida. El motiu és que va ser un dels precursors de la teoria que explica l’origen de la vida en el nostre planeta com a conseqüència dels cometes que van produir un impacte sobre la Terra primitiva.
L’any 1980 tornà a Catalunya, per participar com a diputat de Convergència i Unió en la primera legislatura del Parlament. Podia haver vingut simplement a figurar, a mirar-s’ho a una certa distància, a participar-hi des de lluny, però la veritat és que es va estimar més una implicació activa i directa en la reconstrucció política del seu país, i especialment en el foment de la seva activitat científica i investigadora.
Però el seu afany per treballar pel seu país ja el va portar anys abans, anys abans de ser diputat, a tractar de crear l’Institut de Biologia Fonamental a la Universitat Autònoma, a principis dels setanta, així com l’Institut de Biofísica i Neurobiologia Flor de Maig i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes, a mitjans de la mateixa dècada, dels setanta. Després va treballar també per fer néixer la Fundació Agrícola Catalana, la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica i la Fundació Catalana per a la Recerca.
L’últim projecte del doctor Oró ha estat un projecte tan ambiciós i tan bonic com els anteriors. Jo mateix vaig tenir ocasió en aquella època, com a conseller en cap del Govern de Catalunya, de viure amb ell moments molt emocionants, concretament amb el que havia de ser el Centre d’Astrofísica –i ho serà– d’alta qualitat, en un territori de Catalunya que és el Montsec. Simbòlicament, per a ell aquesta terra tenia una especial consideració i un especial sentiment, perquè era una terra, concretament el Montsec, entre el Pallars i la Noguera, que de fet unia les dues ciutats que eren producte de la seva estima més profunda: Lleida i Barcelona; són les dues ciutats que per ell, doncs, van tenir un relleu especial. I concretament la terra del Montsec, definida com aquella –paraules seves– «on el cel és clar i la contaminació lumínica és molt petita», un lloc ideal per posar-hi concretament un centre d’astrofísica, que era un dels grans projectes que ell havia somiat durant molts anys.
Militant d’Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, recordant la figura del doctor Oró, deia que costa molt trobar algú que, en el zenit del reconeixement i del prestigi internacional que ell tenia, vulgui tornar en un petit territori, en aquest cas Catalunya, que potser no li podia oferir gran cosa des del punt de vista de la seva pròpia carrera científica i de recerca, però que en canvi va voler participar en la seva vida política. I ell ho va fer i, com en alguna ocasió va dir, va gaudir molt veient com Catalunya, el seu país, la seva pàtria, adquiria també, amb el pas del temps, un protagonisme recobrat.
Joan Oró era un filòsof de la vida, senzill, tendre, exigent alhora, autoexigent amb si mateix, un gran pedagog que estimava la nostra terra i la seva cultura, amb afirmacions com, per exemple –afirmacions seves–, quan deia que «la llengua parlada, però principalment l’escrita, és l’expressió més íntima de la personalitat i la identitat d’un poble». O també deia: «La llengua ha ajudat a la formació de la consciència col·lectiva d’un poble i ha ajudat a reflexionar-hi.» Amb aquest tipus de conceptes, deixà clarament escrites les seves arrels profundament catalanistes.
Sens dubte, recordarem Joan Oró com un català universal, com un gran català de projecció universal, que va impregnar de catalanitat tota la seva trajectòria, va honorar Catalunya amb una vida plena de compromís cap a la ciència i cap a la seva pàtria. És, per tant, aquest, un merescut homenatge a un dels científics més importants que ha donat el nostre país.
La fundació que porta el seu nom té l’objectiu d’impulsar la investigació científica i tècnica amb una visió àmplia de la ciència al servei de la persona i de la societat, perquè el seu pensament científic mai no el va allunyar de la realitat de les persones; ans al contrari, el va carregar, el va impregnar d’humanisme, preocupat moltes vegades pel mal ús que fem de la natura o per la mala relació entre les persones que poblem aquest món.
És per això que voldria acabar-ne la glossa amb unes paraules seves que sens dubte resumeixen el seu compromís cívic. Deia ell: «Venim de pols d’estels, i en pols d’estels ens convertirem. Hem de ser, per tant, humils, ja que la vida ve de molècules molt senzilles. Hem de ser solidaris, ja que tenim un origen comú. Hem de ser cooperatius, ja que des de la Lluna es veu la Terra com un granet perdut en la immensitat de l’espai, on no es distingeixen les fronteres entre els pobles i no es veu tampoc el color de la pell de les persones.»
Moltes gràcies, doctor Joan Oró i Florensa, pel teu exemple i pel teu mestratge.
Palau del Parlament, dijous 31 de març del 2005