Els temps que vénen i les lliçons rebudes

La crisi econòmica que tantes vegades havia estat anunciada per nombroses anàlisis, avaluacions i prediccions està sacsejant de forma contundent la societat catalana, i ens obliga a una profunda reestructuració que encaixi en el marc de la globalització en què vivim. Estem immersos en aquest esforç. I ara s’estan posant a prova les nostres capacitats de reflexió, d’actuació i de creació, ja que aquesta crisi va més enllà d’una simple reestructuració dels mercats. Ja sabem que no sols és una crisi econòmica. Hi ha massa símptomes que ens diuen que vivim un moment cabdal. I en funció de la resposta que siguem capaços d’articular, la sortida serà momentània i “a la curta”, o posarà uns fonaments adequats i creïbles per al futur.

Sabem que per a aquesta nova etapa que s’albira no estem sols, tenim un bagatge, comptem amb valuoses lliçons rebudes que enforteixen les nostres conviccions i que ens fan mirar el futur amb decisió, amb confiança i amb capacitat creativa.

Aquesta necessària capacitat creativa requereix totes les nostres energies, i caldrà anar a la recerca de la veritat, la raó i la justícia. I això no serà fàcil, no sortirà de qualsevol míting o assemblea, perquè fa massa temps que som víctimes del relativisme que fa creure que tota opinió és respectable sempre que algú la sostingui, o que davant la dificultat de saber la veritat n’hi ha prou dictaminant-ne la inexistència.

Les lliçons rebudes i la seva recepció configuraran els temps que vénen. D’aquí la importància de saber llegir les lliçons del passat, perquè tots som constructors dels temps que vénen, i no sols els polítics. Ho són els estudiants, els empresaris, els artistes, els metges, els ensenyants, els religiosos, els treballadors en general... I especialment els joves. Uns joves que, amb raó o no, es consideren mancats d’horitzons. Aquest és el repte a entomar: saber que el passat ens ha deixat moltes lliçons escrites, voler participar en la creació del futur, i estimar els temps que vénen.