Els nens que van viure la guerra, d'Enric Cirici
Enric Cirici
Rúbrica Editorial, 2010
D’on venia tant d’odi?
Hi ha llibres en què els autors quan, topen amb una qüestió complexa, especialment difícil o simplement incòmoda, fan una giragonsa i no l’expliquen, no s’hi encaren aprofundint en les causes que la crearen. Però, sortosament, n’hi ha d’altres que amb coratge cerquen fins a trobar les explicacions que desfan grans interrogants.
Enric Cirici és dels que no s’esporugueixen davant la complexitat de les qüestions. Ja ho demostrà en publicar La generació dels Fets del Palau (2001) i Cançons per a un temps de silenci-El fenomen social de la Nova Cançó(2002) en la col·lecció Cròniques de la Memòria de Rubrica Editorial.
Ara acaba de publicar Els nens que van viure la guerra–Vallirana 1936-1939 en la mateixa col·lecció. És un llibre amb notables aportacions. L’autor el divideix en tres parts. La primera explica els seus records d’aquells tres anys que visqué en aquest poble del Baix Llobregat, on es produí un fet extraordinari, un militant cenetista de la població, Fèlix Alsina, dirigí l’ajuntament des del 19 de juliol fins al maig de l’any següent i evità amb determinació que s’hi fes cap assassinat. Malauradament, altres pobles no comptaren amb un personatge com aquell i els seus records passen per episodis dramàtics. És una primera part, de records que restaren gravats en l’experiència vital d’un infant.
La segona part és segurament, la més sorprenent Cirici es pregunta: D’on venia aquella explosió de violència i què alimentava l’odi? Per a contestar aquesta qüestió retrocedeix a mitjan segle XIX quan el fenomen de la Revolució Industrial s’escapa a la percepció de l’Església durant algunes dècades. Ja a les acaballes del segle descriu com hi ha un esforç per a captar els signes del temps i com a Catalunya, en concret, hi ha una acció de Torras i Bages en ambients juvenils que explica l’evolució posterior d’aquests. Així i tot, persisteix l’allunyament de la modernitat i de les idees de transformació social i l’ideari catòlic. Hi ha esforços importants, però no s’aconsegueix evitar el distanciament. El 1936 tornà a explotar.
La tercera part del llibre torna als records, ara de la postguerra. Descriu com arribà la desitjada finalització de la guerra i com el franquisme practicà una sistemàtica repressió de les llibertats i de la cultura i la llengua de Catalunya. Els records del vailet que era Cirici no coincideixen exactament amb les versions que sovint ens hem anat fent d’aquells anys. Hi destaquen l’integrisme religiós que acompanyava el franquisme, les dures condicions de vida que vivia la població i la repressió sobre la catalanitat.
En conjunt, el llibre és útil perquè mai s’allunya de la realitat. És creïble, perquè és autèntic. El testimoni és real. Però el llibre és especialment recomanable perquè a part dels fets que recorden els ulls d’un infant, és capaç de cercar els orígens i l’evolució d’un enfrontament latent en la societat catalana que periòdicament esclatà amb violència. Conèixer les causes que motivaren aquest divorci és important per a fer tot el que sigui al nostre abast per evitar-ne noves versions d’un drama antic.