Ningú no sap massa cap on va el nostre poble si ens abandonéssim a les inèrcies que ara ens travessen. Atabalant-nos no farem res de profit. Xerrant sobre nosaltres mateixos no construirem res de sòlid. Un temps de recolliment en el silenci, la recerca esperançada d'un endins des del qual respirar, actuar i avançar amb renovades energies, potser fóra una bona cosa si ens la prenem com un viatge cap als fonaments d'un nou impuls. Com a guia per a aquest viatge difícil, algunes exigències ens poden ajudar:
Agraïment constant per la nostra existència com a poble
Persistència en l'hàbit d'orientar-se
Goig de la realitat
Il·lusió per la fecunditat que compta amb el temps
Respectar el temps de les preparacions (L'eina)
Repetició contínua de la tasca (La feina)
Vigilar els engrescaments i les rauxes, sobretot els ideològics
Confiança habitual en tots els nostres compatriotes
