El tancament deI'Orfeó Català i el F.C. Barcelona sota la Dictadura de Primo de Rivera, de Jaume Llauradó i Joaquim Monclús
Jaume Llauradó i Joaquim Monclús
Pòrtic. Enciclopèdia Catalana. Barcelona 2000
El dia 14 de juny es van complir setanta-cinc anys d'aquell històric partit de futbol, en homenatge a l'Orfeó Català pels èxits aconseguits en la seva estada a Roma, entre els equips del F.C. Barcelona i C. D. Júpiter on els més de 14.000 espectadors van xiular i cridar amb una actitud hostil contra la interpretació de l'himne d'Espanya, amb una clara referència a la dictadura instaurada pel general Miguel Primo de Rivera.
El resultat d'aquest acte va ser l'obertura d'un expedient al F.C. Barcelona per part del governador civil de Barcelona, Joaquín Milans del Bosch, amb el tancament de l'entitat per sis mesos i el tancament de l'Orfeó Català fins a nova ordre. L'excusa immediata i concreta per clausurar l'Orfeó Català va ser l'acusació d'intervenir en política i de propugnar uns ideals patriòtics que s'escapaven de la finalitat musical per a la qual havia estat creat.
El llibre d'en Llauradó i d'en Monclús té el mèrit de fer conèixer ben àmpliament aquests episodis cabdals de la història blaugrana i de la història de Catalunya. Aquests fets que si bé en alguns aspectes són coneguts en altres són totalment desconeguts com es demostra amb la lectura de l’esmentat llibre. Els autors han acudit a fons inèdites. Han revisat, per exemple, l'Arxiu del Govern Civil i això els ha proporcionat molts detalls desconeguts. A més el llibre té un especial interès si considerem que la història del C. F. Barcelona ha estat, massa sovint, amagada durant les dictadures del general Primo de Rivera i la del general Franco.
Per altra part, la interpretació històrica que fan en Llauradó i en Monclús és molt original en la manera de cercar les persones que van aconseguir poder reobrir i tirar endavant les esmentades institucions. Una d'aquestes persones, que va influir i que va tenir l’èxit que es proposava, va ser el líder, amb permís del seu sogre Miquel Junyent, dels jaumins (carlins seguidors del pretendent al tron d'Espanya Jaume de Borbó), Joan Baptista Roca i Caball.
La figura de Roca i Caball, el principal fundador del partit polític Unió Democràtica de Catalunya, restava totalment amagada fins que Ferran Camps i Joaquim Monclús, fa ara uns dos anys, publicaren la seva biografia. Ara amb la publicació d'aquest llibre coneixem molts més aspectes sobre la vida d'aquest insigne polític i patriota que fou Joan Baptista Roca i Caball. Els autors amb aquestes interpretacions fan una gran labor històrica i al meu entendre i tal com ho demostren en el llibre encerten plenament.
Val la pena de llegir i rellegir les planes d'aquest llibre, cada vegada hom hi trobarà alguna cosa nova. Estem segurs que l'obra serà d'obligada lectura per a tots els qui vulguin conèixer tant la història de Catalunya en general com la de l'Orfeó Català i la del F. C. Barcelona que tanta i tanta tinta fa vessar cada dia.