El sistema de mercado, de Charles E. Lindblom
Alianza Editorial, 2002.
Charles Lindblom és professor emèrit d’Economia i Ciència Política a la Universitat de Yale, és doctor en Economia per la Universitat de Chicago i ha estat president de l’Associació Americana de Ciència Política. L’obra del professor Lindblom té la virtut, en primer lloc, d’aportar al gran públic una visió del sistema de mercat exempta de tecnicismes i totalment apta per a neòfits. La visió que aporta és especialment interessant pel seu caràcter integrador de la perspectiva econòmica, però també política i sociològica, del sistema de mercat. Aquest abordatge ampli permet que tots, neòfits i experts, hi puguin trobar punts de dissentiment i controvèrsia. És remarcable el to desapassionat amb què aquest doctor per la Universitat de Chicago contraposa virtuts i defectes d’aquest sistema, el de mercat, que ell proposa com el menys dolent.
El llibre s’estructura en tres parts: com funciona el sistema de mercat; com entendre aquest sistema; i quines alternatives hi ha al sistema de mercat. En la primera part el mercat es presenta com un gran mecanisme coordinador. Aquesta és la funció que s’assigna al sistema, en clara contraposició a la de planificador, que l’autor aborda en la tercera part de l’obra. Es tracta, a més, d’una coordinació basada en l’ajust mutu que produeix, entre altres, la descentralització i atomització de les decisions. Aquesta atomització de les decisions té molt a veure amb la concepció que Lindblom té del sistema de mercat com el menys dolent i el més relacionable amb la democràcia, relació de la que ens parla en els darrers capítols de la segona part. Per a tots dos, la democràcia i el sistema de mercat, les grans empreses són elements a vigilar de prop. És en relació a les grans corporacions on l’obra de Lindblom aporta elements suggerents, per als qui ja de bon inici coincideixen en què és el de mercat el sistema menys dolent. Serveixi com a exemple els termes amb els quals s’hi refereix, com ara “islotes de jerarquía en el mar del mercado”. El govern de les grans corporacions és una qüestió de rabiosa actualitat que l’autor aborda no només en relació a la transparència de la seva comptabilitat, sinó també pel què fa a la utilització dels recursos de l’em- presa per part de la direcció en accions filantròpiques o influint en la política.
L’abast de l’àmbit del sistema de mercat és un dels aspectes on l’autor considera que és més freqüent l’error per reducció. Considerar que el sistema té a veure només amb l’economia és presumir que les lògiques que mouen els individus dins del sistema de mercat són diferents de les que regeixen en la societat o en la política. Segons l’autor, les activitats humanes no són classificables per compartiments estancs, segons pertanyin a activitats econòmiques, socials o polítiques. L’individu persegueix satisfer diferents necessitats, materials i immaterials, i el sistema de mercat és bàsicament un sistema de coordinació basat en l’ajust mutu per a satisfer-les col·lectivament.
És el mercat un sistema totalment eficient i perfecte? En absolut. Lindblom comença exposant en la segona part els àmbits en el qual el sistema és ineficient per a cobrir les necessitats col·lectives i que fan necessari l’estat regulador. Assenyala en primer lloc les externalitats: efectes negatius de l’activitat econòmica assumits o amb impacte a l’exterior que l’empresa, maximitzant el benefici, no assumeix com a cost. Aquesta sola ineficiència justifica ja d’entrada la necessitat de regular el sistema de mercat. L’autor n’assenyala d’altres, com el final de les transaccions entre agents que per ajust mutu s’han coordinat durant un temps i que el regulador ha de vetllar per a minimitzar els danys a una de les parts en finalitzar la transacció i iniciar-ne un altra. Serveixi d’exemple el mercat laboral o de l’habitatge.
Es particularment interessant la relació d’elits i masses, elits que sovint es confonen per ostentar simultàniament o alternativa el poder en l’empresa i en la política, establint un flux retroalimentat de suport mutu que ell anomena circularitat política.
En la darrera part del llibre, l’autor es qüestiona la possibilitat d’alternativa al sistema de mercat; aquesta és, de fet, una pregunta que s’endevina contestada d’avantmà quan el lector arriba a aquesta part, tot i que l’autor s’esforça, però, en argumentar-ho. Descarta d’entrada qualsevol alternativa que no es basi en la utilització del diner, dels preus, de l’elecció dels consumidors, de l’elecció ocupacional dels treballadors i altres mecanismes mercantils. En què diferiria un sistema alternatiu que amb les eines anteriors no fos el sistema de mercat? Essencialment, en una funció de planificació que substituiria l’essència del paper de coordinador per ajust mutu, que és el sistema de mercat. El “planificador” del mercat són els empresaris que responen a uns preus eficients (amb les limitacions a l’eficiència vista en capítols anteriors). En qualsevol altre sistema alternatiu és inevitable la funció del planificador, que per a Lindsblom s’esdevé necessàriament en una estructura jerarquitzada per a la presa de decisions que pot atendre altres principis, però no pas donar resposta als desigs i necessitats del conjunt organitzat de la societat.
El text acaba explicitant la síntesi d’economia, política i societat que guia tot el discurs de Lindblom al llarg del llibre: “El sistema de mercat només es pot entendre com una gran part de l’estructura i vida de la societat, els efectes de la qual la impregnen tota ella”.