El preu de ser catalans, de Patrícia Gabancho
Patrícia Gabancho
Editorial Meteora, 2007
Patrícia Gabancho va néixer i créixer a Buenos Aires. Va establir-se a Catalunya ara ja fa molts anys i ha publicat durant aquest temps una extensa obra en català. L’any 2008 va publicar El preu de ser catalans, un llibre que malauradament pot haver passat desapercebut però que és de ben segur una obra important que cal tenir ben present.
L’autora comença afirmant que Catalunya està dividida culturalment. No diu pas que hi convisquin dues comunitats socials, sinó que hi conviuen dues cultures com a mínim, una de les quals coneix molt bé l’altra (la catalana), i l’altra en prescindeix completament (la castellana). Aquesta divisió cultural és més vertical que horitzontal: la classe mitjana d’aquest país té com a referent cultural el català. La resta, la classe alta i la popular, tenen com a referent cultural el castellà. I és per aquest fet, afirma l’autora, que la cultura catalana té un plus de qualitat respecte de la castellana. El problema de tenir solament el mercat de la classe mitjana és que la cultura catalana no tingui el mercat necessari per crear una indústria cultural potent. En poques paraules, la cultura catalana no ven prou. I si no ven, en un mercat on es valora més la quantitat que la qualitat del producte, la cultura catalana ho té molt malament.
Patrícia Gabancho observa que una cultura amb aquestes debilitats intrínseques s’ha d’ajudar políticament. Però fins ara no s’ha fet o s’ha fet malament. És per això que l’autora proposa fixar els eixos d’una política cultural per Catalunya: gestió del patrimoni cultural, projecció de la pròpia cultura, ajuts a la creació cultural i suport a l’excel·lència. És a dir, defensa i potenciació de la cultura pròpia i de qualitat, que és al cap i a la fi allò que Catalunya té i sap fer.
El preu de ser catalans no és una obra convencional en cap aspecte, ni pel que es diu, ni per com es diu. Les idees que es plantegen són tractades de forma directa i gens políticament correcte. Agradi o no, l’autora planteja el que molts no s’han atrevit a plantejar mai. I això és bo, però sobretot atípic, en un país que té per costum “no molestar” amb allò que diu i fa, evitant sempre que pot la confrontació social i vivint acomplexat per si cau o no cau bé.
Potser és cert que la manera amb què es presenten les idees no és la millor. Idees interessants, és cert, però potser en algunes ocasions poc treballades, poc connectades entre si. I la forma amb que està estructurat el llibre hi ajuda poc. Però fet l’esforç de destil·lar del text la tesi principal; identificades les idees que l’autora més argumenta, reflexiona i exemplifica, el que queda és una obra molt recomanable. Un llibre que provoca, estimula i desafia. Però de ben segur un llibre important del qual no se’n pot prescindir.