El motí del Caine
Aquest article fou publicat l’11 de març de 1983 al diari Avui
Com que no és així i del que parlo és en profunditat, precisament d'aquestes coses -Barça inclòs, estimat Pep-, aprofito la pantalleta del dissabte 27 de febrer per a posar fi als meus articles sobre civisme.
La veritat és que jo no coneixia la pel·lícula i -fora d'algun detall de cinema americà- em va plaure perquè resumia els problemes del civisme sobre un tema concret. D'entrada ens aclareix la diferència essencial entre revolució, que pot constituir un acte cívic, i motí, que és un desgavell per uns pocs, que compromet la vida mateixa de la comunitat. La diferència rau en la motivació, puix una decisió revolucionària té la possibilitat d'ésser ètica, en defensa de la supervivència de la comunitat. Mentre el motí es caracteritza pels baixos Interessos personals d'una ínfima minoria. Intento resumir, doncs, els principis més importants del civisme i la política actual a cavall de les anècdotes del film.
Primer.-El civisme és la fonamentació democràtica i, per tant, ètica de tota manifestació de la vida col·lectiva, inclosa la política i la navegació d'un vaixell. I pressuposa l’acceptació lleial d'unes regles de joc.
Segon.-El civisme exigeix el respecte a l'autoritat, legitimada per aquestes regles. Exigeix, per tant, un marge de confiança. Exigeix l'adhesió -a vegades difícil al sentit de la fraternitat democràtica tal com la interpreta el cap. Hi ha una escena significativa en el film, durant la qual el comandant del Caine demana als seus companys oficials que vulguin compartir amb ell un tipus de fraternitat que ell encarna. El motí del Caine comença en aquell instant. Ni un sol oficial no es digna a respondre a la bona voluntat angoixada del seu cap. Transposem el fet a la política d'avui. Si Felipe González -comandant del nostre Caine- em fes una pregunta semblant li respondria amb lleialtat les raons de la meva desconfiança. Tots els comandants d'aquest vaixell que s'anomena Espanya han perdut el cap des de fa molts anys, cada vegada que fan front a la realitat nacional de Catalunya. Se senten perduts com en el Caine davant el tifó. Però vull fer-li un marge de confiança per tal de no derivar al clima de motí tot pensant que fem una revolució.
Tercer.-Hi ha un fet cívic del film que ve marcat forçosament amb un signe revolucionari. És quan el segon de bord, davant la desfeta moral inqüestionable del seu cap, pren el comandament “sota la seva responsabilitat”, paraules que el poden posar davant del piquet d'afusellament. Però salva el Caine del tifó. No hi ha veritable civisme sense el coratge moral d'arriscar la vida al servei de la comunitat. Amb el perill consegüent que la llei escrita ignori el nostre heroisme cívic.
Quart.-Cal una clara distinció entre les lleis escrites i les no escrites. Aquestes regeixen el civisme, però no l'aparell burocràtic d'una democràcia, per elevada que sigui. La fidelitat a les lleis no escrites ens pot costar la vida si el civisme dels nostres conciutadans no és el veritable suport de la democràcia.
Cinquè.-El civisme vol dir fe en l'home. Tothom, en principi, és honest mentre no es demostri palpablement el contrari. Ens cal un clar discerniment dels esperits i les situacions. És en aquest punt que el rol central del film recau sobre l'advocat de la marina que té aquesta capacitat -malauradament rara. D'una banda sap veure en l’acte del segon de bord el sentit de responsabilitat cívica que el porta a jugar-se la vida i l’honor. De l'altra sap valorar en el seu punt l'ensorrada moral del comandant del Caine, sense oblidar cap dels seus grossos errors però salvant la seva dignitat de cap i de persona, víctima d'un motí.
Sisè.-El cap pot equivocar-se, es pot obnubilar. En una bona democràcia és deure nostre d'ajudar-lo. La sola cosa que cal exigir-li absolutament és que el rumb escollit sigui respectat. Avui, l'agulla magnètica de Felipe González cal que marqui l’azimut del canvi i de la renovació ètica. Els seus col·laboradors són responsables directes de la bona singladura i que tota maniobra es faci d'una manera honesta i responsable. Els que no som correligionaris i pertanyem a la mateixa confraternitat democràtica no som exempts cívicament d'aquesta tasca.
Setè.-Tornem al Caine. El civisme exigeix coratge i, més encara, un especial sentit del risc. L'advocat de la marina, amb el seu discerniment dels homes i els fets, amb l'obtenció d'un veredicte equitable, hauria restat a mig camí. Quan algú, per vanitat personal, com l'oficialet escriptor, és capaç de crear el clima del motí, és un deure cívic desemmascarar-lo com sigui i allà on sigui. Personatges així mereixen la fuetada del contingut d'una bona copa de conyac en ple rostre, tal com fa molt bé l'advocat del film. "The End".