El llibre de Judes, de Nicolas Grimaldi
Nicolas Grimaldi
Col·lecció Realitats i Tensions, Pòrtic / Barcelonesa d'Edicions, 2006
En el cor cultural d'occident. En l'espai públic, laic i quasi areligiós més pregon d'Europa que és París, acaba d'aparèixer aquest llibre de total abast religiós.
L'autor és catedràtic emèrit de Filosofia de la Sorbona de París.
S'ha confeccionat en les culturalment famoses PUF (Presses Universitaires de France) dins la col·lecció "Perspectives Critiques", i en recent versió en català de Jordi Galí.
S'ha esgotat la primera edició (març). Ha sortit el segon tiratge (maig). I atenció: no és una novel·la a l'estil de "l'Evangeli de Judes" o del "Codi da Vinci".
És una anàlisi aprofundida del misteri de la creença. De la creença cristiana.
Què pot passar quan dos homes han trobat l'amistat a través d'una vivència religiosa íntima i forta?
Què passa quan aquesta vivència -en el cas de Judes i Jesús- ja no és compartida? Quan ja no participen ni d'un mateix imaginari col.lectiu, ni del mateix grau de submissió al poder de l'institució religiosa que el manté, ni del mateix projecte comunitari del futur desitjat?
Quan Judes, per exemple, entén el regne dels cels com una possessió exterior extensiva, i Jesús com una disposició interior intensiva?
El llibre és sobre Judes, però es parla més de Jesús i del seu missatge. I Grimaldi ho fa amb una delicadesa, profunditat i coneixement dels Evangelis i de tota l'Escriptura que produeix un gran impacte. Sobretot quan va descrivint les diverses facetes del drama de les dues fidelitats oposades.
Dóna una llum especial als primers passos del Cristianisme.
I sorgeixen preguntes inèdites...