El gust de la fe, de Joan Carreras Planas
Joan Carrera Planas
Temes d'ara mateix 18
Editorial Mediterrània
Barcelona 2000
En un món contorsionat amb tota mena de rictus extravagants, el llibret del bisbe Carrera és un oasi, sedant, planer, normal, ple de sentit comú, àgil.
El gust de la fe. "Sapere", que està relacionat amb 'sapientia" i amb saborejar.
El bisbe Carrera ens ensenya a no confondre la vida amb la fe. A la vida hi haurà exaltació i creu, atonia i tensió; en algun moment o altre, probablement, qualsevol de les situacions i estats d'ànims que més o menys ens afecten a tots. Però la fe és una altra cosa: és do de Déu, acollit amb el seu sabor característic, que és ben bo, i que de vegades (quan ens pensem massa que la fe és fruit del nostre jo), no sabem saborejar prou bé.
L'autor lamenta aquesta pèrdua del sentit del gust, que es pot produir i es produeix massa fàcilment; i ens indica, ben planerament, on és que l'acostumem a perdre, en general, per complicacions mentals recargolades. A l'Església i a l'Eucaristia. Aquests dos primers capítols són realment molt bons: en un estil planer i profund, se'ns fa un repàs de la situació existencial del cristià (i del no cristià, i del mig cristià) d'avui, davant d'aquestes realitats. Jo ho resumiria en dues frases: fallem en l'acceptació de la nostra condició de pecadors (l'Església), i fallem en l'acceptació del do de Déu (I'Eucaristia). Una acceptació que no ens traurà pas res del dramatisme existencial de la nostra vida, però que ens donarà darrera d'ell el regust del bon gust de la fe.
Els tres darrers capítols segueixen la catequesi a llarg termini que va planejar aquest home tossut, fràgil i fort, que guia la fràgil i indestructible barqueta de Pere: el Fill, l'Esperit Sant, el Pare.
El Fill, que de tant home que és, de vegades els cristians sembla que passem per alt que també és Déu, i en perdem el sabor.
L'Esperit Sant, el gran oblidat, que actua en nosaltres i en l'Església, que ens dóna força a nosaltres i a l'Església, que ens guia i ens remou de les maneres més impensades. Intentar sentir-ne el gust és fer un esforç per escapar-se de les pròpies empanades mentals.
I el Pare, que ho és de Jesucrist i gràcies a Ell també Pare nostre, com Jesucrist ens va ensenyar de dir.
És un llibret per tenir a propi per obrir, en qualsevol moment, per qualsevol banda. Sòlid i planer, i, cosa d'agrair, escrit en un català excel·lent. Deixa sempre bon gust de boca: el gust de la fe.