El desconcert de l'educació, de Salvador Cardús
Salvador Cardús
Edicions La Campana
Barcelona, 2000
Hom té la impressió que amb el darrer llibre que en Salvador Cardús ha publicat s'ha creat en el món educatiu una certa remor. Si això és així és molt possible que sigui perquè el desconcert que afirma que existeix sigui una realitat àmpliament soferta per tothom. El desconcert, manca d'acord entre diverses persones en vista a un fi comú segons el Fabra, en l'educació dels joves fóra la diagnosi que caldria fer de l'estat actual de les nostres escoles, instituts i famílies. Aquesta manca d'acord en els objectius per educar els joves no seria el resultat d'un deixatament de la moral col·lectiva, o d'una suposada crisi de valors, sinó tan sols conseqüència de l’evolució d'una societat que ha esdevingut més complexa i més variada. Això caldria acceptar-ho com un fet inherent a l'evolució històrica i que cal assumir tot prenent-ne nota, sense caure en enganyosos retorns al passat.
Davant d'aquest fet “… El desconcert de l'educació] … és una invitació al compromís personal per fer front a una desorientació general que no és a les nostres mans resoldre.” Aquest és en la nostra opinió un punt important per entendre el que Cardús proposa al llarg de més tres-centes pàgines de text. La resposta al desconcert educatiu seria una resposta individual, o si més no d'àmbit quasi privat. Aquesta resposta individual passaria per establir el que Cardús anomena “maneres de fer”, pautes de conducta que de forma inconscient sí que transmeten uns certs valors.
Aquesta resposta individual, que, per una banda, fa reflexionar l'autor sobre actituds personals que trobem molt encertades (els capítols sobre l'escola intel·ligent o els horaris de cada dia, per exemple, amb molts llocs comuns, la necessitat de parlar-ne dels quals és ben indicativa de l'estat actual de les coses), implica alhora una certa renúncia a la recerca de les causes últimes d'aquest malestar en l'educació (que bé hem de creure que existeixen si volem parlar d'alguna cosa). Això es manifesta molt clarament en alguns apartats del llibre, com el dedicat als paradisos de l'oci, o el de l'educació del que s'anomena valors. La responsabilitat dels poders públics en l'oci juvenil (que segons l'autor substitueix una “cultura del treball” que havia arribat a ser característica del nostre país) és quelcom del qual valdria la pena parlar-ne molt més enllà dels arguments econòmics relacionats. En aquest sentit, la identificació i la reducció de la política a la gestió econòmica és manifestament perjudicial.
En El desconcert de l'educació trobem tractats molts altres temes que els esmentats. Molts d'ells presenten com a virtut un desemmascarament de veritats heretades per part d'un cert tipus de pedagogia que comença a fer aigües per totes bandes. Llibres com aquest que ajudin a desfer segons quines teories són una bona prova de les possibilitats del moment actual.