El debat d'idees a Catalunya. XXIè Curs d'Estiu

Taula rodona amb Valentí Puig i Albert Sàez.

En Valentí Puig, escriptor i director de l’ABC a Catalunya, i n’Albert Sàez, sotsdirector del diari Avui i professor de la URL, foren els convidats a la taula rodona del “El debat d’idees a Catalunya” del curs “La formació del ciutadà”.

Si, tal com comentava Albert Sàez, el pressupòsit del vot universal és la formació del ciutadà, llavors el debat d’idees a la premsa hauria de d’ésser un dels mitjans essencials que contribuís a exposar al públic els problemes del nostre món, les opinions més contrastades, i les discrepàncies més constructives que s’hi produeixen. La situació en el nostre país, però, segons Puig i Sàez, es troba lluny d’aquest estat.

Per a Valentí Puig, el simplisme davant d’un món complex és una nota característica de l’estat de l’opinió dels mitjans de comunicació. Aquest simplisme, que l’opinió escrita hauria de defugir, es veu especialment reforçat gràcies a la televisió, i afecta també el món de la política. Un segon aspecte que cal tenir en compte és l’ofensiva multiculturalista, per a la qual tota manifestació és igualment respectable. Amb això es reforça el relativisme en la valoració de les idees, quan el que caldria es reconèixer la prioritat d’algunes idees sobre les altres, sigui pel judici de la història o pel judici del nostre raonament. Dit d’una altra manera, cal aplicar també en el debat de les idees el principi d’autoritat, que ha estat confós amb l’autoritarisme.

Un altre fet, segons Valentí Puig, que cal tenir present quan s’observa el debat d’idees és la substitució del concepte clàssic de drets humans –on tot dret implica l’existència prèvia d’un deure– pel que s’inicia amb la Revolució Francesa, on es trenca aquest lligam.

Valentí Puig afirmava també que no es pensa prou en els problemes del món, i es fa massa teoria sobre Catalunya. Per a Albert Sàez, a més, tot sovint s’adopten debats importats de fora, però que no tenen en compte la situació del nostre país. A tall d’exemple, es debat sobre l’anomenat fenomen del “botellón”, però sense fer esment ni tenir en compte que el govern de Catalunya és plenament competent per decidir en aquest tipus de matèries.

Albert Sàez afegia també com una de les característiques del debat d’idees del nostre país el de la seva endogàmia. Es fa difícil que hi entrin noves veus, no per un problema generacional, sinó per una manca de valentia dels mitjans causada per un doble motiu: la preocupació per acollir opinions massa agosarades que facin trontollar, ni que sigui injustament, la imatge del diari, així com l’existència d’un doble circuit associat a cadascuna de les principals forces polítiques del país.

No tot, però són elements negatius en el panorama de l’opinió. Per Albert Sàez existeixen a les universitats, tot i que juntament amb alguns professors sense gaire professionalitat, gent amb una preparació molt bona i que hauria de servir per millorar el debat d’idees, encara que els diaris no sempre se n’adonen. Quant a la universitat, en Valentí Puig opinava que està realitzant un dels papers que li pertoquen, que és el d’incidir creativament en la cultura.

Els diaris, com qualsevol objecte que es ven lliurement en el mercat, està sotmès a la decisió dels ciutadans que el volen comprar. En aquest sentit, tant Valentí Puig com Albert Sàez no creuen que els diaris siguin un poder sense control, tot i que cal reconèixer que no sempre es poden demanar responsabilitats sobre el que un determinat columnista opina i que acaba essent erroni.