El abuelo, de José Luis Garci

Ens endinsem inexorablement cap a una cultura de la imatge on sembla que s’ha reservat al cinema un paper predominant i de prestigi. El cinema al llarg de la història ha anat trobant un espai propi com a fenomen complex que pot sintetitzar el bo i millor dels diferents àmbits artístics. Però les bones pel·lícules últimament són escasses, potser perquè l’educació visual segueix sent una assignatura pendent per a motls. No és el cas d’en José Luis Garci que a banda de l’excel·lent programa d’història del cinema, ens ofereix de tant en tant acurades pel·lícules dels cinèfils.

Per Garci el cinema és un espectacle total; les seves obres són una cruïlla on es troben el teatre, la música, la literatura i la pintura, recolzant-se mútuament i treballant en una mateixa direcció. Una de les virtuts de José Luis Garci és el seu gran coneixement del mitjà cinematogràfic: les seves obres són el fruit d’un artesà que coneix bé l’ofici i els grans mestres clàssics que l’han precedit. El seu cinema està profundament lligat a la seva experiència com a espectador, i per tant és molt conscient del paper que té com a catalitzador d’emocions i creador d’un imaginari col·lectiu. En aquest sentit traduir en imatges un text clàssic, com és el cas de la pel·lícula que us presentem, esdevé un exercici d’honestedat i rigor intel·lectual.

Basada en l’obra de Pérez Galdós, El abuelo narra la tornada del comte d’Albrit (Fernando Fernán Gómez) al seu poble natal d’Astúries després d’una llarga absència en terres indianes. La societat espanyola està en plena transformació i l’home entrarà en conflicte amb els nous valors socials. La pel·lícula és en primer lloc un retrat de la societat asturiana de principis de segle, ens mostra com la modernitat s’introdueix en els àmbits rurals i trasctoca les relacions socials tradicionals. L’aristocràcia de l’època representada per Doña Lucrecia (Cayetana Guillén Cuervo), es trasllada a viure a Madrid o París, centres culturals i de la modernitat del moment, i lloc d’on emanen nous costums socials. Mentrestant al poble, trencades les velles estructures feudals, s’instaura una verdadera cursa per ascendir socialment a través de la política i els diners. Un dels encerts de Garci és la importància que dóna als papers secundaris; amb un bon planter d’actors construeix uns personatges que reprodueixen, fins al matís més subtil, les reaccions i actituds del teixit social asturià.

Aquesta, però, no és una pel·lícula d’època, sinó que el verdader tema de la història és el conflicte ètic del protagonista. El comte d’Albrit, home de fort caràcter i fermes conviccions morals, s’aferra a l’honor i al bon nom de la seva família com un dels últims valors que li queden en una societat en plena transformació que no entén.

Destaquen la magnífica interpretació de Fernando Fernán Gómez en un paper que sembla fet a mida per a l’actor i que vesteix amb impagables apunts quixotescos i de Cayetana Guillén Cuervo, que fa el paper de la seva jove, una aristòcrata que pel seu passat cosmopolita i bohemi té una concepció de la família i les relacions humanes que toparà amb les del comte. Només per la interpretació d’aquests actors ja val la pena veure la pel·lícula.

Garci va construir, amb El abuelo, una obra complexa i rica en referències literàries i visuals. Crec que cal destacar, en aquest sentit, les localitzacions esplèndidament fotografiades. El paisatge asturià té un paper cabdal a la pel·lícula pautant el ritme i constituint un contrapunt al drama dels protagonistes.

Una pel·lícula de gran qualitat que val la pena veure al cinema o tenir en vídeo per a poder-la revisar.

Fitxa técnica

Títol original: El abuelo
Direcció: José Luis Garci
Guió: J.L. Garci i Horacio Valcárcel, segons l’obra de Benito Pérez Galdós
Muntatge: Raul Pérez Cubero Música: Manuel Balboa Producció: Nikel Odeon. Espanya 1998
Producció executiva: Luis Maria Delgado
Interpretació: Fernando Fernán Gómez, Rafael Alonso, Cayetana Guillén Cuervo, Agustín González, Cristina Cruz, Alicia Rozas, Fernando Guillén, Francisco Piquer, María Masip, José Caride, Francisco Algora, Emma Cohen, Juan Carlot, Concha Gómez Conde