Ébano i Un dia més de vida, de Ryszard Kapuscinski

Ébano Ryszard Kapuscinski Anagrama, Barcelona, 2000	Un dia més de vida Ryszard Kapuscinski Empúries, Barcelona, 2003

Kapuscinski és polonès i és el que s’anomena un periodista. És en concret un corresponsal de guerra. Els seus llibres són testimoni directe de les vicissituds d’Àfrica en els últims quaranta anys. Ha viscut de primera mà la descolonització i ha estat a primera línia de foc i d’acció de tots els conflictes. És un coneixedor a fons i ho viu en el terreny.

Descriu que hi ha hagut un deteriorament de la situació després de la descolonització. Els processos d’independència semblava que portarien a un paradís i en lloc d’això hi ha hagut guerres sanguinàries, desolació, dictadors delirants, fam, governs corruptes, rivalitats tribals i un llarg etc...

Sembla que Àfrica sigui un lloc abandonat pel món. Ell culpa en part la història colonial (l’aberració de l’esclavitud per ex.) i alguna vegada carrega contra les colònies. Però Kapuscinski no fa moralisme. Ell intenta descriure la situació el màxim objectiva possible des del seu lloc d’observador subjectiu (que pateix, que dorm malament, que té set i gana, etc...). Ell defuig els “hauria de ser”. Intenta explicar el que veu i explicar el perquè és així, però no teoritza de com hauria de ser. I aquesta és per a mi la grandesa de Kapuscinski, la seva autenticitat.

És una veu clara i neta, que ens parla d’un món molt dur però que no podem jutjar, i menys nosaltres, des dels nostres sofàs acomodats.

Llegir Kapuscinski quan parla de tots els conflictes africans és absolutament colpidor però ell defuig de buscar raons ideològiques simples i s’allunya dels tòpics moralistes sobre el 3r. món a què estem tan acostumats. La duresa i la radiografia està feta tan en viu que Kapuscinski sembla dir als constructors de moralina: no és tan fàcil.

Acabo per segellar la idea: parla dels senyors de la guerra que comanden els diferents clans o tribus d’una nació i que exploten tota la riquesa de la seva població. Doncs bé, quan la població està exhausta i ja no pot més, literalment morta de gana, llavors tots els senyors de la guerra s’uneixen i fan la pau. Es quan demanen diners al Banc Mundial.

No és tan fàcil. Ho diu un testimoni que viu entre la gent pobra, que va a tots els conflictes a primera línia.

Ha escrit diversos llibres amb molt bona acollida pel públic com “El emperador”, “El Sha”, “L’imperi”, “La guerra del fútbol”, “Ébano” o recentment traduïda al català, sobre la guerra d’Angola “Un dia més de vida”.

Li ha estat concedit el premi Príncep d’Astúries.