Discurs de presa de possessió
dimecres 4 de març 1801
John Marshall, president del Tribunal Suprem, va jurar el càrrec de primer executiu després de prendre’n possessió a la ciutat federal, a la nova Cambra del Senat (avui antiga Cambra del Tribunal Suprem) de l'edifici del Capitoli, parcialment construït. El resultat de les eleccions de 1800 va ser impugnat fins a final de febrer perquè els dos candidats principals, Thomas Jefferson i Aaron Burr, havien obtingut 73 vots electorals cada un. En conseqüència, la Cambra de Representants es reuní en sessió especial per resoldre aquest conflicte en els termes previstos a la Constitució. Al cap de 30 hores de debat i després de la votació corresponent, el Sr Jefferson va ser investit president, i el Sr. Burr, vicepresident. El president John Adams, que havia estat proposat sense èxit per a un segon mandat, va sortir de Washington el dia de la proclamació sense assistir a la cerimònia.
Amics i conciutadans,
Cridat a assumir les obligacions del primer càrrec executiu del nostre país, aprofito la presència del grup de conciutadans que s’han reunit aquí per expressar el meu agraïment pel suport amb què m’han volgut distingir i declarar sincerament i en consciència que, estant per damunt de la meva capacitat, només em puc proposar aquesta tasca amb la inquietud i l’enorme respecte que la grandesa de la missió i la petitesa de les meves forces tan justament inspiren. Una nació naixent, escampada sobre una terra extensa i productiva, que navega per totes les mars amb la rica producció de la seva indústria, que es dedica al comerç amb les nacions que senten la força i obliden la llei; una nació que avança de pressa cap a uns objectius fora l’abast dels ulls mortals; quan em fixo en la transcendència d’aquests objectius i veig l’honor, la felicitat i l’esperança d’aquest país estimat, compromès amb el seu propòsit i els auspicis d’aquest dia, la vista se m’entela i m’esborrono davant la magnitud de l’empresa. En efecte, em desesperaria si no fos que la presència de molts dels qui veig aquí em recorda que en les altres altes autoritats previstes per la nostra Constitució trobaré recursos de saviesa i de virtut i que hi podré comptar per enfrontar-me a tota dificultat. A vosaltres, doncs, senyors, que heu estat encarregats de les funcions sobiranes de la legislació, i als qui col·laboren amb vosaltres, m’adreço amb coratge perquè amb la vostra guia i suport puguem guiar amb seguretat la nau en què tots estem embarcats enmig dels elements en conflicte d’un món convuls.
En el debat que hem tingut, l’animació de les discussions i la força que hi hem posat poden de vegades haver pres un to que confongués els forasters no avesats a pensar lliurement ni a dir o escriure el que pensen; però ara està tot decidit per la veu de la nació, anunciada segons les normes de la Constitució, i tothom, és clar, se sotmet a la voluntat de la llei i s’uneix en un esforç comú pel bé comú. Tots, també, hem de tenir present aquest principi sagrat: que malgrat que la voluntat de la majoria ha de prevaler en tots els casos, aquesta voluntat, per ser legítima, ha de ser raonable; que la minoria té els seus drets iguals, i que la llei d’igualtat els ha de protegir, i violar-la seria opressió. Unim-nos, doncs, conciutadans, amb un sol cor i un sol esperit. Restablim els lligams de l’harmonia i l’afecte sense els quals la vida i fins la llibertat serien ben poca cosa. I reflexionem que, havent eliminat de la nostra terra la intolerància religiosa en què la humanitat sha dessagnat i ha patit durant tant de temps, fóra poc el que hauríem guanyat si acceptàvem la intolerància política, despòtica i capaç de persecucions amargues i sagnants. Durant l’agonia i les convulsions del món antic, mentre els esbufecs agònics de la fúria humana cercaven amb sang i mort la llibertat perduda, no era pas estrany que l’agitació de les onades arribés en aquestes ribes llunyanes i tranquil·les, que fos més sentida i temuda pels uns que pels altres, i que hi hagués opinions contràries pel que fa a les mesures de seguretat. Però les diferències d’opinió no són sempre diferències de principi. Hem donat diferents noms a uns germans del mateix principi. Tots som republicans, tots som federalistes. Si entre nosaltres hi havia algú que volia dissoldre aquesta unió o canviar-ne la forma republicana, deixem-lo reposar en calma, com un monument de la seguretat amb què l’error d’opinió pot ser tolerat quan la raó és lliure per combatre’l. Sé, en efecte, que hi ha homes honestos que temen que un govern republicà pugui no ser fort, que aquest govern no tingui prou força; però en aquesta forta marea d’experiència reeixida, el patriota honest, ¿podria abandonar un govern que fins ara ens ha mantingut lliures i ferms només per la por teòrica i visionària que aquest govern, la millor esperança del món, no es mantindrà per manca d’energia? No ho crec pas. Crec més aviat que aquest govern és el més fort de la terra. Crec que és l’únic en què tothom, seguint la crida de la llei, faria voleiar la bandera de la llei i fent pinya contra la invasió de l’ordre públic com a preocupació personal. S'ha dit que a l'home no se li pot confiar el govern d’ell mateix. Se li pot, doncs, confiar el govern dels altres? O és que potser hem trobat àngels en forma de reis per fer de governants? Deixem que sigui la història que respongui a aquesta qüestió.
Seguim, doncs, amb coratge i confiança els nostres propis principis federals i republicans, la nostra adhesió a la unió i al govern representatiu. Sortosament separats per la natura i per un vast oceà de l’estrall d’extermini d’una part del globus; amb un esperit massa noble per suportar la degradació dels altres; senyors dun país prou espaiós per als nostres descendents fins a la mil·lèsima generació; vetllant per un sentit recte de la nostra igualtat de drets per valer-nos de les nostres facultats i el resultat de la nostra indústria, de l’honor i la confiança dels nostres conciutadans, que resulten, no pas de la naixença, sinó de l’acció i el sentit que hi donem; il·luminats per una religió benigna, efectivament professada i practicada en diverses formes, però totes orientades a l’honestedat, la veritat, la mesura, la gratitud i l’amor per l’home; reconeixent i adorant una Providència que en tot demostra que es delecta en la felicitat de l’home en aquest món i la seva màxima felicitat en el futur... Amb totes aquestes benediccions, què cal més per constituir un poble pròsper i feliç? Encara cal una altra cosa, conciutadans: un govern prudent i auster que, impedint als homes lluitar ells amb ells i que, ben al contrari, els deixi lliures per regular l’activitat pròpia de la indústria i el progrés i no els prengui de la boca el pa guanyat amb el treball. Aquesta és la suma d’un bon govern, i això és el que cal per tancar el cercle de la nostra felicitat.
A punt d’entrar, conciutadans, en l’exercici de les funcions que comprenen tot el que estimeu i us és més valuós, crec oportú que entengueu allò que per mi són els principis essencials del nostre govern i que, per tant, ha de donar forma a la seva administració. Ho resumiré tant com podré, establint el principi general, però sense examinar-ne les limitacions. Justícia igual i exacta per a tots els homes, de qualsevol estat o creença, religiosa o política; pau, comerç i una honesta amistat amb totes les nacions, sense cap aliança carregosa amb ningú; suport dels governs de l’Estat en tots els seus drets, com els més ajustats als nostres interessos nacionals i el baluard més ferm contra les tendències antirepublicanes; preservació del govern general en tota la seva força constitucional com a àncora de la nostra pau en el país i de seguretat a l’estranger; una zelosa protecció del dret d'elecció pel poble, un correctiu suau però segur dels abusos que ha escapçat l’espasa de la revolució quan no han obrat altres remeis més pacífics; acceptació completa de les decisions de la majoria, principi vital de les repúbliques, davant del qual no hi ha més recurs que la força, principi vital i pare immediat del despotisme; una milícia ben disciplinada, la garantia millor en la pau i en els primers moments de la guerra, fins que els militars de carrera la puguin rellevar; supremacia de l'autoritat civil sobre la militar; economia en la despesa pública, de manera que el treball no hagi de ser gravat en excés; pagament escrupolós dels nostres deutes i preservació sagrada de la fe pública; foment de l’agricultura i del comerç, que n’és el company natural; difusió de la informació i denúncia de tots els abusos als tribunals; llibertat religiosa, llibertat de premsa i llibertat personal sota la protecció de l’habeas corpus i el judici a càrrec de jurats seleccionats imparcialment. Aquests principis formen la brillant constel·lació que ens ha precedit i ha guiat els nostres passos a través de l’era de la revolució i la reforma. El seny dels nostres savis i la sang dels nostres herois es van esmerçar a aconseguir-ho. Aquests principis han de ser el credo de la nostra fe política, el text de la instrucció cívica, la pedra de toc per provar els serveis d’aquells en qui confiem. I si en moments d’error o d’alarma ens en desviàvem, afanyem-nos a tornar sobre els nostres passos i recuperar el camí que només condueix a la pau, la llibertat i la seguretat.
Em disposo, doncs, conciutadans, a prendre possessió del càrrec que m’heu confiat. Amb prou experiència en altres càrrecs per veure les dificultats d’aquesta responsabilitat, la més alta de totes, sé que poques vegades un home imperfecte té la sort de deixar aquesta posició amb la mateixa reputació i el favor que li van permetre d’arribar-hi. Sense aspirar a l’alta confiança que vau posar en el nostre primer i més gran heroi revolucionari, en aquell que pels seus serveis preeminents ha merescut de ser tingut en primer lloc en l’estimació del seu país i destinat a la més bella pàgina en el llibre fidel de la història, només us demano tota la confiança necessària per donar fermesa i efectivitat a l’administració dels vostres afers. Sovint, per algun defecte de criteri, no ho encertaré. Quan hi reeixiré, també n’hi haurà que pensaran mal de mi si no estan en disposició de veure-ho tot en conjunt. Us demano vostra indulgència pels meus errors, que no seran intencionats, i el vostre suport contra els errors dels altres, que poden condemnar allò que no farien si ho veien en la seva totalitat. L’aprovació que rebo amb el vostre vot és un gran reconeixement pel meu passat, i el meu desig futur serà de mantenir la bona opinió amb què per endavant m’heu ajudat, procurar a tothom tot el bé que pugui i ser un instrument per a la felicitat i la llibertat de tots.
Basant-me, doncs, en el patrocini de la vostra bona voluntat, avanço amb obediència cap aquesta empresa, que sempre estaré a punt de deixar si en qualsevol moment creieu que podeu fer una tria millor. I que el poder infinit que regeix els destins de l’univers guiï els nostres consells sobre el que és millor i els doni un resultat favorable a la pau i la prosperitat.