Després de la visita de Benet XVI a Barcelona
I. Una pregunta prèvia. Tres respostes
Els mesos anteriors a la visita del Sant Pare, vaig sentir diverses vegades preguntes que podrien quedar representades per la següent: quan els vents semblen contraris, quan el laïcisme pretén imposar-se, de què servirà la visita del Sant Pare? Una resposta a la pregunta la vaig llegir poques hores després que l’avió del Sant Pare emprengués el vol de retorn cap a Roma. En el blog d’un amic, vaig llegir un article amb una frase ben eloqüent: “La visita del Papa ens ha agradat i ens hem agradat”. L’articulista l’aplicava als catòlics i a molts dels ciutadans i ciutadanes que havien seguit el Sant Pare tot participant en els actes o davant el televisor, des de casa.
Uns dies després, un religiós amb posicionaments sovint crítics em deia: “La visita del Sant Pare ha estat una benedicció de Déu” per als catòlics que s’han apropat al Sant Pare i n’han copsat l’acció pastoral; per a l’Església de Barcelona i les diòcesis catalanes, que han experimentat el mestratge del successor de Pere, i per als ciutadans i ciutadanes en general, que han copsat el respecte i la consideració del Papa per la societat catalana.
Una tercera resposta són les paraules de Benet XVI, al peu de l’avió, el vespre del diumenge set de novembre referint-se al dia viscut a Barcelona: “Un record inoblidable”. Una mostra d’aquest impacte va ser que un detall de la façana del naixement va il·lustrar la seva felicitació de Nadal.
II. La preparació i la realització
La visita, que començà el vespre d’un dissabte (6.11.2010) i acabà l’endemà, diumenge (7.11.2010), inicià la seva gestació el mes de maig anterior, després que el Sant Pare acceptés la invitació del Sr. Cardenal Arquebisbe, Mons. Lluís Martínez Sistach, per venir a Barcelona a dedicar el llavors temple de la Sagrada Família. Tant la preparació com el desenvolupament de la visita es caracteritzaren per un estil sumatori i esperançat. Apropem-nos ara a un seguit de claus que permetin interpretar “per què ens ha agradat i ens hem agradat”.
La preparació remota: S’inicià amb la tramesa de materials sensibilitzadors: deu mil cartells, en edició en català i castellà, a totes les parròquies, llocs de culte, escoles cristianes de Catalunya i als centres de la Universitat Ramon Llull. També es feren arribar els cartells a totes les diòcesis d’Espanya, així com cent mil llibrets que recollien set temes de catequesi sobre la visita –tres de dedicats a sant Pere, fonament de l’Església, dos a Antoni Gaudí com a home de fe i artista, i dos a la Sagrada Família com a referent (la de Natzaret i la basílica de Barcelona)–, a banda de cent cinquanta mil punts de llibre amb una pregària per demanar per la visita. Foren materials molt ben acollits i reeditats en diverses ocasions i pràcticament exhaurits.
La diocesaneïtat de la visita: Des d’un primer moment, es va pretendre que el seguit d’actes previstos ho fossin per a tothom, oberts a tota la gent, marcats per un sentit de diocesaneïtat com a exemple indiscutible que l’Església diocesana acull totes les persones que volen participar en la cerimònia de dedicació de la Sagrada Família, símbol de l’església que acull tothom que vol apropar-se al successor de Pere per gaudir de la seva proximitat i del seu mestratge.
Sens dubte, fou encertada la decisió de lliurar deu invitacions a cada parròquia de la diòcesi tot assegurant així la presència de la seva articulació més pregona. El repertori de cants, alguns d’habituals en les celebracions parroquials, contribuí també a accentuar un caire comunitari dominical.
El treball en equip i les complicitats que se’n deriven: Organitzar un esdeveniment com la visita del Sant Pare és d’una complexitat més que notable, i només abastable amb un bon treball en equip. Són molts els aspectes de tot tipus que hi incideixen (allotjaments, desplaçaments, acreditacions, publicacions, seguretat, litúrgia, comunicació, protocol, voluntariat, utilització d’espais oberts...), i moltes les persones que cal implicar-hi.
El senyor Cardenal Arquebisbe seguí de ben a prop la preparació de la visita, s’implicà en la preparació amb intensitat. El Consell de Govern diocesà, setmana rere setmana, rebé informació del procés organitzatiu i féu les seves aportacions. La Comissió organitzadora realitzà el seguiment del compliment del programa previst.
Un primer equip executiu estava integrat per sis professionals de diversos àmbits i dos voluntaris; el segon nivell abastava una vintena de voluntaris i, el tercer, n’hi integrava setanta. El voluntariat procedia de sectors diversos –estalvi, ensenyament, comerç, indústria...– i la majoria eren jubilats. Tots amb un gran esperit de treball, competència i sentit de la responsabilitat.
El voluntariat i la seva actitud de servei: El desenvolupament del programa previst comportava disposar de dos mil voluntaris per cobrir diversos serveis a l’interior i a l’exterior dels recintes on es desenvoluparien els actes. Feta la crida, la resposta fou molt positiva i encoratjadora. Les parròquies, els moviments, els centres juvenils, les facultats universitàries, els col·legis majors... la pàgina web de la visita, la simple lectura de la convocatòria aportaren aquest contingent de persones, la majoria joves, que foren elements clau en determinats moments i situacions per a l’èxit de la visita. Seguiren una formació prèvia pensada per convidar a un estil d’actuació concret, per promoure unes actituds adients amb el servei a oferir. Desenvoluparen una bona feina reconeguda pels beneficiaris.
L’austeritat pressupostària: Des d’un bon començament, el principi d’austeritat guiava la preparació de la visita. Es tractava d’aconseguir el nivell de dignitat que requeria l’esdeveniment, la qualitat necessària perquè el nivell tècnic fos satisfactori i, alhora, la senzillesa i austeritat que en un temps de crisi és desitjable.
Totes les despeses relacionades amb el desenvolupament de l’acte litúrgic foren assumides per l’església diocesana, que demanà la col·laboració de fidels, empreses i entitats mitjançant aportacions econòmiques o de serveis. Les diverses administracions col·laboraren en aquells aspectes que els són propis atesos els seus àmbits competencials.
L’equilibri del programa: Un dels encerts que s’han assenyalat des de diverses instàncies fou l’equilibri del programa. Al matí, dedicació del temple de la Sagrada Família. Un acte de lloança a Déu: “Suma admirable de tècnica, d’art i de fe”, en paraules del Sant Pare en l’homilia de la missa. A la tarda, visita a l’Obra Benèfico-social del Nen Déu. Un exercici de la caritat que, com expressà Benet XVI en l’audiència general del dimecres següent a la seva estada a Barcelona, “és el distintiu de la condició cristiana”.
La col·laboració amb les institucions: He assenyalat, unes línies abans, que una visita com aquesta necessita del treball en equip de les persones, però també ho requereix de les institucions implicades.
En la preparació de la visita a Barcelona, la Santa Seu aportà l’experiència acumulada en anteriors viatges i una molt bona disposició perquè aquesta visita fos un èxit. Posaren al nostre abast uns directoris que foren de gran utilitat i mantinguérem un seguit de reunions que ens oferiren pautes d’actuació que donaven confiança i seguretat en el nostre treball. En aquest mateix context, i amb aquest mateix sentit, es podria situar la col·laboració amb la Nunciatura apostòlica i amb els diversos òrgans i comissions de la Conferència Episcopal Espanyola.
Els organismes diocesans, secretaria general, delegació d’economia, delegació de comunicació, totes les delegacions, oferiren assistència i ajuda. Algunes de continuada i d’altres més esporàdicament, però sempre amb un gran desig de col·laboració i de contribuir a l’èxit de la visita. Tots els diversos organismes i serveis de la diòcesi sentien la visita com a compromís propi i, des d’aquesta convicció, no es van regatejar esforços en cap moment.
L’administració pública, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Àrea Metropolitana, la Diputació Provincial, la Delegació del Govern i diversos ministeris i organismes del Govern de l’Estat, dins dels seus àmbits competencials, participaren en la preparació i desenvolupament de la visita amb interès i diligència, sempre en un clima de bona col·laboració. És de destacar, també, el ban de l’alcalde de Barcelona donant la benvinguda al Sant Pare i convidant la ciutadania a acollir-lo amb el bon fer i cortesia que caracteritza la ciutat.
Les institucions privades facilitaren la seva ajuda des de perspectives diverses, aportacions de serveis materials o bé econòmics. En qualsevol cas, la societat civil, vertebradora d’aquest país, no fou aliena a la visita i jugà el paper discret habitual amb l’efectivitat que li es pròpia.
L’emmarcament dels actes en la realitat del país: El coneixement de la realitat del país per part de la Santa Seu, i un diàleg comprensiu i fluid entre els organitzadors, facilità el marc dels actes en el seu context. En la preparació dels diversos actes és tingué una cura especial en preveure l’ús conjunt del català, el castellà i el llatí a la cerimònia de dedicació de la basílica i del català i el castellà en els altres actes. Ha estat un dels aspectes ponderats més positivament.
La retransmissió de TV3: Un dels aspectes més valorats del conjunt de la visita ha estat la retransmissió dels diversos moments que en féu TV3. El món els seguí, en directe o en diferit, totalment o parcial, gràcies a l’interès dels directius del mitjà i a la professionalitat de les persones que integraven l’equip de la televisió de Catalunya dedicat a l’esdeveniment. Professionalitat que es manifestà en la preparació prèvia dels continguts i en la utilització de nous i avançats recursos tècnics.
Des de la coordinació general de la visita, s’organitzaren dues edicions d’unes sessions de formació que giraren entorn de l’estudi de la basílica de la Sagrada Família, aspectes arquitectònics, escultòrics, simbòlics... i entorn de l’estudi de la celebració litúrgica de la dedicació. Una de les edicions fou per a la totalitat de l’equip de TV3, i la segona fou oberta a tots els mitjans de comunicació. A la preparació de continguts, mitjançant la sessió formativa, s’hi afegí el lliurament de materials posats a l’abast dels mitjans i l’assessorament durant la retransmissió.
El respecte a la disconformitat: Una altra clau en la interpretació de l’èxit de la visita del Sant Pare rau en l’actitud de respecte per part dels organitzadors envers els qui mostraren la seva disconformitat, evitant així entrar en polèmiques estèrils i poc respectuoses. Adoptar una actitud de respecte a les opinions adverses, eludint crear controvèrsia o crispació.
Convé destacar, també, el respecte als drets dels ciutadans per part de les autoritats tot evitant, alhora, qualsevol alteració en el desenvolupament del programa d’actes previst.
III. Els fruits
L’enumeració dels fruits de la visita ben segur que podria ser rica i extensa. En faré una aproximació limitada des de diverses perspectives:
Des d’una dimensió més espiritual: La mirada del Sant Pare s’ha fixat en l’Església que peregrina a Barcelona i a Catalunya.
La visita ens l’ha apropat, ha fet que l’estimem més i valorem la seva missió.
El missatge del Sant Pare, centrat en la relació entre Déu i l’home, ha convidat, com d’altres vegades, “a obrir de nou a l’home d’avui l’accés a Déu” (Exhortació apostòlica Verbum Domini, 2).
Ha afavorit l’apropament de les diverses famílies espirituals tot obrint camí per cercar i enfortir el que ens uneix i deixar enrere els plantejaments que separen i que han donat pocs o cap fruit.
La basílica de la Sagrada Família, esdevinguda símbol de la nova evangelització, espai privilegiat per al diàleg entre Déu i les persones.
Obrí la possibilitat que Barcelona sigui seu d’una de les trobades de nova evangelització previstes per a diverses ciutats europees dins del Projecte Metròpolis.
Des d’una perspectiva social: La visita, el seu contingut i la forma en què es desenvolupà, oferí una presència diferent de l’Església en la societat.
Es visualitzà la comunitat dels creients des d’uns registres que no són habituals.
Els mitjans de comunicació oferiren una imatge de l’Església i dels catòlics, de celebració, testimoni de la caritat, joiosa de la seva fe, testimoni de l’Evangeli.
Des d’una perspectiva cultural: La ciutat de Barcelona acull la visita del Sant Pare i es projecta, gràcies a la repercussió mediàtica de l’esdeveniment.
La universalització de la basílica de la Sagrada Família, on digué el Sant Pare: “Gaudí va voler unir la inspiració que li arribava dels tres grans llibres en els quals s’alimentava com a home, com a creient i com a arquitecte: el llibre de la natura, el llibre de la Sagrada Escriptura i el llibre de la Litúrgia” (Homilia 7.11.2010).
Esdevenir seu d’una de les trobades del Projecte Metròpolis, activitat de diàleg entre fe i cultura, fe i increença.
Des d’una perspectiva econòmica: La basílica de la Sagrada Família s’ha projectat internacionalment i ha augmentat l’acolliment de persones que s’hi apropen moguts per interessos espirituals, per interessos culturals o per ambdós.
Les conseqüències econòmiques en diversos sectors que es deriven d’aquests fluxos de visitants.
IV. Cloenda
Fins aquí la meva exposició. Voldria acabar amb unes paraules del Sant Pare en el discurs de comiat, a l’aeroport: “A Barcelona, he tingut el gran goig de dedicar la Basílica de la Sagrada Família, que Gaudí va concebre com una lloança en pedra a Déu, i he visitat també una significativa institució eclesial de caràcter benèfico-social. Són com dos símbols de la Barcelona d’avui, de la fecunditat de la fe, que va marcar també les entranyes d’aquest poble i que, a través de la caritat i de la bellesa del misteri de Déu, contribueix a crear una societat més digna de l’home. En efecte, la bellesa, la santedat i l’amor de Déu porten a viure en el món amb esperança”. Després d’aquestes paraules, només es pot afegir amb humilitat i esperança: Amén.