De vida i d'esperit, de l'Arximandrita Sophrony
Arximandrita Sophrony
Editorial Claret, 1997.
Pròleg de Joaquim Maristany
Pot un monjo del Mont Athos –una república monàstica que té més de mil anys i sembla ancorada a l’Edat mitjana i on no poden entrar dones– dir alguna cosa de profit a l’home –i a la dona!– del s. XXI? I podem nosaltres, occidentals precipitats, entendre el llenguatge d’un arximandrita, nosaltres que no tenim ni idea del que és un arximandrita?
El petit llibre “De vida i d’Esperit” ens ve a demostrar que per sobre de cultures i tradicions religioses, per sobre de formacions i condicionaments socials, els homes s’entenen quan utilitzen el llenguatge del cor i, de manera molt especial, els homes i dones que busquen Déu saben reconèixer el que l’altre ens ofereix i que a nosaltres també ens pot servir.
Occident té la pobresa de no conèixer massa la tradició ortodoxa. Ara però hi ha alguns intents per subsanar aquest fet i per a iniciar-se el llibret que avui presentem és especialment bo. Breu –unes seixanta pàgines– i acuradament traduït ens presenta un recull d’aforismes espirituals –a l’estil dels primers pares del desert– que connecten directament amb el cor i, sobretot, porten l’empremta de l’autenticitat.
Els temes són molt diversos: la necessitat d’ascètica, el silenci, la pregària, el penediment del cor, la lluita interna...
L’arximandrita Sophrony es va formar al Mont Athos sota la direcció de Sant Silouan el Athonita –canonitzat recentment per l'Església ortodoxa– del qual va recollir tots els escrits i pensament i del qual rebé una forta influència. El 1947 va anar a França i després a Anglaterra on fundà un monestir –per cert a l’antiga casa familiar de Hitchcok– que intentà apropar la litúrgia ortodoxa al nostre món. Va morir el 1993. Us recomanem de veritat el llibre i, si algú ja és expert en el tema que no oblidi llegir la vida i escrits de Sant Silouan publicats per l’editorial Encuentro.