De mestre a mestre. A propòsit de "Llengua i cultura (lliçons de català)"

En un cert sentit la societat ha canviat molt des del 1976, any en què el Sr. Jordi Galí va publicar aquest manual. Entre altres coses, ha irromput, en el món global i en concret en el món de l'educació, la informàtica i, per altra banda, ens trobem immersos en la societat del benestar i del consum, una societat permissiva on els infants tenen un excés d'estímuls (ordinadors, televisió, "play-station", "game-boy", etc.) que s'han imposat i que els porta, sovint, a la dispersió. Són jocs i mitjans que, fora de control, dificulten la tasca d'ensenyar i d'aprendre, que no exigeixen cap esforç ni atenció especial per part de qui els utilitza, i que més aviat tendeixen a emmandrir els nostres infants i adolescents, fets, tots aquests, que dificulten la tasca d'ensenyar.

Malgrat tots aquests canvis, ensenyar continua sent un art. Podem haver introduït nous mitjans, noves eines i nous coneixements, però els alumnes sempre són alumnes i, tal com ens deia l'Alexandre Galí, els alumnes sempre són nous en aquest món. És per això que els hem de donar la millor formació i educació que ens sigui possible, i això fa necessari que tanta l'escola com a l'ensenyament incorporem totes aquelles innovacions que ajudin a millorar-ne la qualitat a la vegada que hem de mantenir tot allò que de bo té el que hem rebut per tradició.

No podem caure ni en el prejudici que tot l’ensenyament d'abans és caduc i ja no serveix, ni en el prejudici que les noves tecnologies no aporten res a l'educació dels nostres infants i adolescents. Els mitjans tecnològics no milloren l’ensenyament per si sols, necessiten del bagatge pedagògic que els grans mestres ens han deixat. D'aquesta manera les velles idees poden ser presents avui en dia i poden dotar-nos de contingut. A l'escola continuem treballant amb els llibres, però hem incorporat webquests, blocs, pissarres digitals, etc.

Dins aquest quadre que acabo de descriure, el llibre del Sr. Galí s'emmarca en la tradició, la millor tradició pedagògica del nostre país. I aquestes Lliçons de català són una bona mostra del llegat que ens cal preservar i transmetre als estudiants d'avui en dia.

Escrit en estil directe, com si parlés a un alumne que tingués al davant, Jordi Galí va comentant el text a treballar, dóna unes breus pinzellades sobre l'autor i les seves relacions amb d'altres escriptors, l'emmarca en el moment històric que va viure, i aprofita alguns escrits no només per fer un treball de llengua sinó per donar a conèixer aspectes del nostre país (característiques, història, geografia, vegetació, tradicions.).

Amb això aconsegueix d'entrada dos guanys, el primer mostrar la diversitat de tipologies de textos tot treballant escrits catalans de qualitat i la segona donar a conèixer als alumnes la vida i l'obra de diversos autors catalans de mitjans dels segles XIX i XX (entre d'altres: Josep Pla, Joan Maragall, Carles Riba, Màrius Torres, Maria

Antònia Salvà, Santiago Rusiñol ...). I, com qui no vol la cosa, també dóna a conèixer alguns autors i llibres d'altres països (per exemple Pickwick de Dickens).

Però aquest no és només un llibre de text sobre la cultura catalana sinó també de gramàtica, de lèxic... de la llengua catalana. Amb aquest llibre els alumnes, com ja he dit, aprenen llengua barallant-se amb textos d'escriptors de renom, barallant-se amb textos de qualitat. D'aquesta manera, no només adquireixen coneixements sobre aspectes diversos de la cultura del propi país o sobre gramàtica, sinó que, a més, formen la seva sensibilitat i el bon gust en el llegir i en l'escriure.

Si repassem ara, breument, l'estructura del llibre, veurem que està organitzat de la manera següent. Cada lliçó (n'hi ha trenta-dues) comença amb un text (poesia o prosa), amb un comentari referent a la vida del poeta o escriptor, una mica del context històric, i seguidament una explicació més o menys extensa del text. I a continuació una sèrie d'exercicis on es treballa el vocabulari que surt al text, topònims, llistats de paraules (verbs, adjectius,..), en alguns casos es proposa la traducció d'un fragment del text al castellà i sempre hi ha una lliçó d'ortografia (les regles ortogràfiques, el perquè i les excepcions...) seguida d'exercicis per consolidar aquestes regles. I per acabar hi ha un dictat. Algunes lliçons van acompanyades d'un dibuix al·lusiu al tema.

Per acabar només ens queda comentar que, amb llibres com aquest, el mestre pot estirar els alumnes cap amunt, perquè des del to sobri i adult que traspua en cada pàgina se'ls respecta i es confia en ells (per exemple fent referència a la llengua castellana o francesa tot comparant mots d'aquests idiomes amb mots catalans). No se'ls fa el camí planer i fàcil, se'ls exigeix a la vegada que se'ls ajuda i que se'ls ensenya. I tot això potser des d'aquella mica de sentit comú i d'exigència que de vegades ens falta avui en dia a les escoles.