Cuestiones de fe, de Gianfranco Ravasi
Gianfranco Ravasi
Verbo Divino, 2011
El títol italià original és potser més eloqüent que el de la traducció castellana: Cuestioni di Fede: 150 risposte ai perché di chi crede i di chi non crede. El llibre tracta exactament del que diu el títol: respostes a preguntes que determinats interlocutors, que romanen sempre anònims, formulen al cardenal Gianfranco Ravasi, president del Consell Pontifici per a la Cultura i de les Comissions Pontifícies per als Béns Culturals de l’Església i de l’Arqueologia Sacra. Les preguntes són força variades i d’entitat molt diversa. Han estat catalogades en quatre grans apartats, tot i que aquesta classificació no deixa de ser arbitrària. Es tracta de preguntes i respostes que poden ser llegides de manera independent, tot i que de vegades, per a no repetir conceptes o dades, l’autor remet a respostes anteriors. És un llibre útil, de divulgació, sobre qüestions que molta gent es planteja, potser no exactament de la mateixa manera que trobarà en el llibre, però que tanmateix s’hi pot sentir reflectida. Més interessant que les preguntes són, al meu entendre, les respostes. El cardenal Ravasi, home de vasta cultura i erudició, a banda de no menysprear cap pregunta, contextualitza les respostes i les situa en el seu àmbit hermenèutic adequat, mostrant la relació de la cultura bíblica amb el seu context i al mateix temps la peculiaritat que aquesta cultura comporta en relació amb la comprensió, no només de la fe, sinó del mateix home. Naturalment, en un sistema de preguntes i respostes com és el d’aquest llibre, els temes només poden ser apuntats. No es pot esperar, doncs, cap desenvolupament exhaustiu, tot i que es dóna informació suficient i ponderada sobre qüestions que sovint es plantegen malament o simplement s’ignoren. És un llibre útil tant per a aquells que desitgen aclarir interrogants referents a temes bíblics o relacionats amb la fe, com per a aquells que simplement desitgen tenir informació sobre aquests temes. La publicació d’una obra d’aquestes característiques és, sens dubte, un encert. En primer lloc perquè no és feixuga, però sobretot perquè posa sobre la taula qüestions decisives sobre la vida humana, tant per als qui creuen com per als qui no creuen. I no només per a aquells que es plantegen preguntes, com els interlocutors del cardenal, sinó encara potser més per a aquells que no es qüestionen res; convindria que en fessin una lectura perquè d’aquesta manera erradicarien concepcions infantils o caducades que ja no és possible sostenir avui en dia.