Correspondència entre Lluís Nicolau d'Olwer i Jaume Bofill i Mates
Montserrat Vilà i Bayerri i Joan Molar i Navarra
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Biblioteca Abat Oliba 221. Barcelona, 1999.
S’ha escrit molt sobre la figura de Jaume Bofill i Mates, sobre la dimensió política i literària de la seva figura humana. En el coneixement de l’autor de la rèplica a l’obra de Francesc Cambó Per la concòrdia, amb l’obra L’altra concòrdia, i, en la figura poètica del Guerau de Liost, autor de La muntanya d’ametistes, hi havia un cert buit en el que va ser la seva relació amb Lluís Nicolau d’Olwer. Aquest recull de la seva correspondència a càrrec de Montserrat Vilà i Joan Molar omple aquesta mancança. Jaume Bofill i Mates (1878-1933) i Lluís Nicolau d’Olwer (1888-1961) foren testimonis i protagonistes dels principals esdeveniments de la història de Catalunya durant els anys 20 i 30: la proclamació de la dictadura de Primo de Rivera, l’adveniment de la República, l’aprovació de l’ Estatut. Conscients de la poca atenció que s’ha dedicat a aquesta relació personal els responsables d’aquesta edició presenten una primera aproximació a d’Olwer una mica més extensa que la que fan de Bofill; un tercer capítol es dedica a l’amistat personal travada des de la convergència dels anys primers en la defensa dels mateixos ideals –la llengua, la cultura, la pàtria– fins la ruptura definitiva l’any 1932. El quart apartat introdueix l’epistolari amb una aproximació als fets històrics que el condicionaren i que expliquen, al mateix temps, el seu contingut: la política municipal de la Lliga Regionalista de Catalunya; la gestació d’ Acció Catalana; la celebració de la Conferència Nacional Catalana els dies 4 i 5 de juny de 1922 als locals de l’Orfeó Gracienc; la dictadura de Primo de Rivera el 13 de setembre de 1923; l’activitat de l’Institut d’ Estudis Catalans; el pacte de Sant Sebastià el 16 i 17 d’agost de 1930, on participà com a representant d’Acció Catalana Manuel Carrasco i Formiguera i el clima d’oposició al règim; la constitució del Partit Catalanista Republicà; la reorganització del partit: Acció Catalana Republicana; el retorn de Jaume Bofill a la Lliga Catalana de Cambó. Tots aquests fets són abordats amb rigor i objectivitat, que dóna el mateix treball de documentació de les 71 cartes recollides escrites entre els dos protagonistes de l’estudi. S’inclou també un apèndix de documents de l’època amb declaracions oficials dels partits i on es mostren també correspondència amb altres personatges de l’època, com: Rovira i Virgili, Josep Carner, etc. La situació de la relació que ens mostra l’epistolari s’aconsegueix així des de totes les dimensions: els fets històrics, les afinitats i diferències personals, els trets psicològics i estètics de l’època, la influència d’altres persones.
Jaume Bofill i Lluís Nicolau d'Olwer havien estat formats tots dos en el noucentisme i compartien un mateix concepte de cultura, que reposava en els pilars de l’urbanisme i la civilitat, així com en la per- manent voluntat d’acostar Catalunya a Europa. Acció Catalana, com partit polític escindit de la Lliga treballà amb la triple fórmula de catalanitat, democràcia i república, com a eixos o principis bàsics d’acció. El lema “Catalunya endins” era l’altre referent que justificava la seva activitat política i la seva concepció de la ciutadania. Treballar “Catalunya endins” volia dir fertilitzar l’esperit de catalanitat en tots els estudis morals. Catalanitzar i intensificar la cultura és penetrar endins de la terra per conquerir energies i possibilitats per a l’ideal; catalanitzar la política és funció paral·lela i tan urgent com la funció cultural.
Vegem alguns fragments significatius de la correspondència:
Carta de Jaume Bofill a Lluís Nicolau d’Olwer, publicada a “La Publicitat”. Dissabte 24-IX-1932.
“Senyor Lluís Nicolau d’Olwer, President del Consell Directiu del Partit Catalanista Republicà.
Caríssim,(...)
En dar-me, des d’avui, de baixa d’A.C.R. de Barcelona i del P.C.R. i pregar-vos que publiqueu aquesta lletra, deixo a la vostra discreció triar el moment de fer-ho i prenc comiat de vos i dels que foren com- panys meus dintre el partit, sense mica d’agror política i amb la deguda emoció d’amistat. Per a vós, especialment, una abraçada del vostre constant, Jaume Bofill.
Viladrau, 14 de setembre de 1932.”
Aquesta dimissió, provocada pels flancs oberts entre ell i la direcció per les diferents concepcions de la política catalanista i l’esperit liberal del partit, tingué una resposta que es recull en dues interessants cartes.
Carta de Lluís Nicolau d’Olwer a Jaume Bofill i Mates (19- IX-1932)
Senyor Jaume Bofill i Mates Viladrau
Caríssim!
La vostra lletra, que ve a cloure un llarg decenni de col·laboració política, íntima i lleial, m’ha causat una fonda emoció.(...) El Partit Catalanista Republicà resta fidel al seu ideari formulat en constituir-se per fusió d’Acció Catalana i d’Acció Republicana a primers de l’any 1931(...) respon als principis catalanistes, liberals i republicans continguts en el manifest d’Acció Catalana de 1930.
Un partit polític, però, a més d’un ideari és també una tàctica: cal obrar dins la realitat de l’hora, no pas oblidar els principis, sinó per actuar-ne aquella part immediata- ment possible. Avui el Consell general del P.C.R. ha entès que allò que cal urgentment a Catalunya és con- solidar el que ja té – la República i la forma d’autonomia que li ha estat reconeguda; i ha entès així mateix que això només pot fer-se amb una ampla coalició de forces instauradores del règim actual i disposades a servir-lo lleialment(...).”
Carta de Lluís Nicolau d’Olwer a Jaume Bofill i Mates (19- IX-1932)
Caríssim.(...)
No per coneguda la vostra resolució, m’ha estat menys dolorosa la lletra que li dóna estat definitiu. Almenys hagués vingut en un altre moment, que en plegar vós em permetés també de plegar a mi. Es paradoxal i injust que vós i en Rovira, que sentiu la política pugueu retornar a les tasques literàries, i que jo- que no l’he sentida, ni la sento, ni la sentiré mai- hagi de fer el cor fort, en una actitud que em demano si es d’heroi o de farsant! I mentrestant els estudis es rovellen i els treballs es queden sense fer...
El dia que pugui signar una lletra com la vostra, seré feliç. (...)
Vostre.LL.N.
Nicolau d’Olwer retreu en aquest escrit el dilema entre política i estudis, com a activitat acadèmica i de creació literària. La disjuntiva s’estableix entre obligació i devoció, essent aquesta com es veu prioritària a la cultural.
L’edició d’aquest epistolari és doblement interessant: com a document per conèixer un episodi de la nostra història, i com aproximació als trets personals dels autors de les cartes, en els quals la fermesa d’uns ideals s’encarnen en la praxi d’una política i dins d’aquesta en la recerca de solucions viables segons els moments històrics.