Conviccions i intel·ligència

Segurament, si l’escut de Catalunya portés afegit un lema, com en altres països, el que seria desitjable fora que proclamés: Conviccions i intel·ligència.

Perquè són els dos elements que de manera destacada necessitem per seguir avançant com a nació, per no retrocedir, per fer nous aprofundiments en la qualitat de la nostra vida en tots els camps, des de la sensibilitat per l’espiritualitat de les persones i els fets que les envolten, fins al continuat esforç en el teixit de la globalització.

Les conviccions apleguen aquells raonaments que ens fan, de forma conscient, elements constructors del món, responsables directes de tot el que passa en la nació a la qual pertanyem, generosos de les nostres energies al servei de necessitats i projectes. Les conviccions no són per guardar en una capsa, són per utilitzar en l’activitat diària. Les conviccions ens fan elements actius, responsables.

A més, en qualsevol país es necessita, també, de forma imprescindible, desplegar les energies amb intel·ligència. A Catalunya de manera especial. No som ni al nord, ni al centre d’Europa, som aquí i és aquí on hem d’actuar de forma intel·ligent per plantejar la nostra existència.

Cal ser ben conscients que som en un tros del sud d’Europa on el respecte a la diversitat ha estat i es especialment difícil de fer respectar, on s’imposaren grans projectes uniformistes i centralistes que lentament s’esquerden. Som en una àrea on cal conduir amb mà segura i amb habilitat.

Aquesta intel·ligència en l’àmbit del que és de tots, en l’orientació general de Catalunya, exigeix que quan proposem un projecte hi hagi les lògiques previsions sobre la trajectòria que seguirà, els obstacles que trobarà, les complicitats amb les quals podrà comptar, en definitiva, la seva viabilitat.

Conviccions i intel·ligència són els dos elements que, combinats amb saviesa, constitueixen l’espinada de la sòlida resistència del poble català davant les adversitats i la capacitat de creació i de projecció. Cal mantenir-les en el centre de les nostres preferències a l’hora de moure’ns en el món del segle XXI.