Construcció i alliberament

Una causa nacional avança per l’esforç individual i col·lectiu de les persones que s’hi senten compromeses i motivades. Catalunya s’ha anat fent perseverant en la tasca i creant i mantenint institucions al llarg de tot aquest temps. Hi ha una dinàmica que se situa entre la lògica que fa endreçar les construccions perquè durin i l’alliberament que sempre es desitja. Nosaltres, tots, hem de defensar allò que construïm. Això ho hem de fer com un deure ineludible i des d’una posició de joia, de fermesa espiritual i de pedagogia envers les generacions futures.

En aquesta tasca, ens enfrontem a unes dificultats certes. Tots els estats europeus tenen en el seu interior parts vencedores i parts derrotades. La il·lustració, l’avenç de la ciència i la tecnologia que augmentava el benestar permetia “provincialitzar” barroerament les parts derrotades. A més a més, sempre que Catalunya ha aconseguit una certa unitat interna, de seguida ha tingut, al cap de poc temps, desordres públics de misterioses procedències. Hi ha lliçons que convindria que aprenguéssim i que mai no oblidéssim.

Sobretot no hem d’oblidar que existeix una lògica per sobre de la lògica de la construcció i de la lògica de l’alliberament. És la lògica de la vida, que consisteix a donar fruits. Aquí rau la fermesa espiritual tan necessària per tirar endavant i continuar aquesta tasca d’alliberament, construcció i defensa.