Cercar Déu a Montserrat, de Bernabé Dalmau
Bernabé Dalmau
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012
Bernabé Dalmau és un monjo de Montserrat que fa uns mesos celebrà «els cinquanta anys de professió monàstica» i que a part de la direcció de la revista Documents d’Església ens té acostumats a la periòdica publicació dels seus llibres d’estil directe, en format de llibres de butxaca, útils per a acompanyar-nos en el tràfec quotidià.
Ara ha publicat Cercar Déu a Montserrat, que és un llibre que aparentment s’aparta del que és la seva producció, té un format gran i s’il·lustra amb fotografies. El primer cop d’ull ens portaria a pensar que és un llibre que ens vol explicar el tema que ens proposa a través del mitjà fotogràfic. Res no hi hauria a dir si així fos perquè l’art de la fotografia és com qualsevol altre un camí capaç d’explicar les realitats per complexes que siguin, però no es ben bé el cas del llibre de Bernabé Dalmau, que és un llibre de text o per concretar-ho més, de tema clar i de textos d’especial interès.
Segurament Bernabé Dalmau s’ha proposat explicar-nos les motivacions i la vida del qui cerca Déu a Montserrat, concretament els que trien formar part de la seva comunitat de monjos, però la veritat és que ha confeccionat un llibre que té un interès molt més ampli perquè descriu una necessitat general, Cercar Déu a Montserrat com ho han fet «els vora tres mil monjos que han habitat al llarg d’un mil·leni la muntanya de Montserrat» i també adreçar-se a «la capacitat de Déu, innata a l’home, que esdevé la “recerca de Déu”, no exclusiva dels monjos però sí fonament de la seva identitat i precisament, perquè no és exclusiva d’ells, tot cristià té en ell quelcom de monjo, tal com el monjo no perd l’itinerari de la fe que ha de recórrer qualsevol creient».
Així doncs, el llibre Cercar Déu a Montserrat té un doble interès, complementaris. D’una banda, s’hi argumenta aquesta necessitat sigui on sigui que els humans es trobin, i de l’altra s’explica amb un estil directe i amb punts d’ironia el que és la vida del qui tria incorporar-se a la comunitat de monjos de Montserrat.
La claredat del llibre no sé si cal atribuir-la a aquest estil d’escriure de Bernabé Dalmau o bé a la seva ja llarga trajectòria de monjo, però el que és ben evident és que ens explica a fons el compromís del qui decideix viure amb la Regla de Sant Benet amb consideracions que inviten a la reflexió com quan escriu: «el procés (de respondre a la crida de Déu), és el propi del cristià, perquè la vida monàstica no n’és sinó una accentuació. No afegeix res a la seva identitat de deixeble de Crist, llevat d’una certa radicalitat. La professió monàstica no és cap sagrament. I els mitjans per dur a terme una eventual vocació a la vida cenobítica no són altres que els de tendir a la plenitud de la caritat».
El llibre va explicant sense enfarfecs la vida de la comunitat de monjos de Montserrat, des de l’història, fins a la preparació i posterior compromís de qui s’hi incorpora, les àrees del que serà el seu treball, l’esperit de servei, el que anomena «els tres plats forts de l’espiritualitat benedictina: l’obediència, la taciturnitat o silenci i la humilitat», entre molts altres comentaris i informacions.
Així doncs, aquest llibre interessarà a qui vulgui conèixer les motivacions i les conviccions dels qui formen la comunitat de monjos de Montserrat i també a qui vulgui reflexionar sobre aquesta necessitat general de cercar Déu.