Oferiment al P Batllori en ocasió dels seus noranta anys

Els dies 21 i 28 d’octubre i el 4 de novembre de 1999, a l’Auditori de la Fundació Enciclopèdia Catalana van tenir lloc tres sessions dedicades al P. Batllori, a càrrec dels Srs. Martí de Riquer, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el Sr. Josep M. Benítez i Riera S.I, degà de la Facultat d’Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i President de l’Associació “Catalans a Roma”, i el Sr. Albert Balcells i Gonzàlez, historiador, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Les sessions varen ser organitzades per la Fundació Relleu amb la cooperació de la Fundació Enciclopèdia Catalana i la Província de la Companyia de Jesús. Cal destacar el paper decisiu que en l’organització tingueren els senyors Joaquim Maluquer i Eduard Barnadas, patrons a l’ensems de la Fundació Enciclopèdia Catalana i de la Fundació Relleu i president d’aquesta el senyor Barnadas.

El senyor Martí de Riquer va glossar el tema: “El pare Batllori i les lletres medievals catalanes”. Amb la seva fluïdesa, humor i agudesa habituals va desgranar una sèrie de punts, entre els molts que ha estudiat el pare Batllori, amb especial incidència sobre aspectes concrets de la vida i obra de Ramon Llull i d’Arnau de Vilanova. Va plantejar una sèrie d’interrogants i preguntes que varen incitar els comentaris, apreciacions i matisacions del pare Batllori, en un diàleg que àdhuc per als llecs en la matèria i que no posseïm més que una visió sumària de l’època i dels personatges, va resultar extraordinàriament amè, instructiu i aclaridor.

El pare Benítez ens va parlar del segle XVIII i de la Il·lustració. Va repassar breument l’aportació decisiva del pare Batllori en aquest camp i va presentar alguns dels darrers volums de l’Obra Completa. Anant a fons en el tema, en la conversa subsegüent amb el pare Batllori es va plantejar, d’una manera ben seriosa i positiva, la realitat d’una Il·lustració cristiana, de la mateixa manera que hi va haver un Renaixement cristià.

Un llec com el que escriu aquestes paraules només pensa una mica en la possibilitat de trobar, en l’obra torrencialment aclaparadora del pare Batllori, algunes d’aquelles poques pàgines de síntesi definitiva que hom troba en l’obra de Vicens i fins en la de l’Abadal. Seria bo de posseir alguna cosa com la “Notícia” o la “Aproximación” amb les “conclusions” de moltes de les investigacions que ha realitzat i que existeixen, ben segur, en diversos moments de les seves publicacions.

La tercera sessió, “L’Església i la política contemporània. El cardenal Vidal i Barraquer”, va ser magistralment duta a terme pel doctor Balcells. El mateix pare Batllori havia dit més o menys, i no creiem que en repetir-ho trenquem cap confidencialitat: “hi ha tres persones que poden desenvolupar bé el tema: dues d’elles són monjos de Montserrat (Massot, que era present a la sessió i Hilari Raguer). Prefereixo que sigui el tercer, el doctor Balcells, perquè és un laic”.

En un notable esforç de síntesi que malgrat tot li va prendre més d’una hora, la figura, els avatars de la vida, i el pensament del cardenal varen quedar ben clars, així com la seva categoria humana i cristiana, el seu patriotisme profund, més enllà de polítiques i partits i la seva opció definitiva per la llibertat de consciència. Indirectament, i per