Entrevista a Heribert Barrera

Heribert Barrera i Costa va néixer a Barcelona el 1917. Durant els anys d’exili es graduà com a enginyer químic a la Universitat de Montpeller i el 1948 es doctorà en Físiques a la Sorbona.

Abans de la guerra civil havia estat membre de la FNEC i del BEN i havia format part de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya.

El 1952, en tornar de l’exili, retroba antics companys de les JERC İ s’incorpora a l’organització clandestina d’ERC. La reorganització del partit culminarà amb la seva legalització el 1977. Un cop celebrades les primeres eleccions a les Corts espanyoles, Barrera surt escollit diputat. També va ser secretari general d’ERC entre 1976 i 1989 i president del Parlament del 1980 al 1984. Actualment, presideix l’Associació d’antics diputats al Parlament de Catalunya.

Quina va ser la vostra relació amb la FNEC i el BEN?

Quan vaig començar a estudiar Químiques el 1934, entrar a la universitat i entrar a la FNEC era automàtic, perquè l’Autònoma havia fet obligatòria l’afiliació a les associacions de facultat que havien decidit lliurement formar la FNEC. Des del primer moment em vaig sentir identificat amb els seus dirigents i més endavant en vaig formar part.

Ben aviat, el clima polític va donar lloc a la constitució del BEN. El vam formar nacionalistes i alguns estudiants d’esquerres que no eren pròpiament nacionalistes, però que s’incorporaven al Bloc d’Estudiants Nacionalistes com a instrument de lluita únic. Al BEN vaig conèixer Andreu Xandri.

Què mobilitzava els estudiants d’aquella època?

Hi havia hagut el 6 d’octubre del 34 amb la supressió de l’autonomia, l’empresonament del govern de la Generalitat, la supressió del règim