Benvolgut mossèn

La Montse Boixareu em diu que em toca fer un paper per al Relleu parlant de l’acte del vostre 80è aniversari del proppassat 12 de febrer.

Posant-me a escriure, m’he aturat aquí. Perquè em sembla que tot ja es va dir a les postres del dinar. Escric doncs, només per tal d’aixecar acta de tot plegat, i em sembla que somriureu quan llegiu aquestes ratlles…

Tot plegat, Mossèn, va anar molt bé. Volíeu dir una missa i dinar amb els amics, i això és el que vam fer.

Les preparacions també varen ésser força divertides: primer, feina a convèncer-vos de què s’havia de fer, i anar-vos desplaçant el centre de gravetat de l’esdeveniment. Després, anar fent llista de personal a convocar (admetreu que era per riure la quantitat de trucades: “apunta, Capi, que me n’havia deixat un!”); després, anar canviant de lloc, a mesura que constatàvem com de nombrosa seria la concurrència i les diverses i múltiples (i aparentment contradictòries) simpaties que la celebració despertava. Fins a cinc-cents.

Heu de saber, però, que qui subscriu, no té cap mèrit; res no hagués anat tan bé si la colla que ja coneixeu (les Montses, l’Amadeu, els Barnadas, l’Ignasi, en Sagarra, en Pedret, lo Quico)…

Tot plegat, direu, per un dinar. Doncs sí. Però es que, ultra l’extensa família de què gaudiu, i la llista dels subscriptors del Relleu, resulta que aquest País és ple d’amics vostres, i us n’estalvio la llista, perquè ja us la sabeu.

Som molts els que us hem d’agrair que ens hàgiu acompanyat moltes estones (de les bones i de les aspres), que ens hàgiu administrat els Sagraments (diria que tots, fora de la Confirmació) o a nosaltres o als nostres, i que sempre, sempre hàgiu fet honor a l’amistat i ens heu tingut presents.

Per molts anys, Mossèn.