American beauty, de Sam Mendes
La pel·lícula ens mostra la crisi de Lester Bunham, un ciutadà americà de classe mitjana que, tenint tot el que en principi pot desitjar una persona, es veurà abocat a replantejar la seva vida de dalt a baix. Les relacions de la família del protagonista (Kevin Spacey, Annette Bening i Thora Birch) esdevenen el nucli de la pel·lícula i el desencadenant de tota la trama: la incomunicació, la frustració sexual, la incomprensió entre pares i fills, i unes relacions marcades pel materialisme i la fantasia de l’èxit social, portarà al protagonista a iniciar una veritable revolució personal que capgirarà les seves vides (i les dels seus veïns i amics), fins a desembocar en un tràgic final anunciat.
L’acció es situa en una típica urbanització de classe mitjana, on la casa ha esdevingut el símbol de l’èxit social. I és en l’anàlisi de la forma de vida d’aquestes ciutats residencials on el guió d’Alan Ball esdevé magistral. El nou Jardí de l’Edèn de l’imaginari modern, ens és descrit amb minuciosa precisió: des de l’interior d’unes cases de catàleg, que els seus inquilins no s’atreveixen a modificar, fins a cases que són invendibles perquè “la piscina no té cascada de pedra natural”. L’idíl·lic entorn condiciona totalment la vida dels personatges, i no és casualitat que la dona del protagonista es dediqui, junt amb el seu amant (Peter Gallagher), al negoci immobiliari.
Una de les virtuts de la pel·lícula és el seu to de comèdia de situacions i personatges caricaturescos, que es transforma a voltes en tragèdia per la pròpia impossibilitat dels personatges de transcendir la seva condició superficial i esquemàtica. Immersos en un món de somnis i fantasies, els personatges es veuen atrapats en els pròpies actituds immadures; els pares, incapaços de superar una mentalitat infantil, veuen espantats com els seus fills esdevenen una caricatura d’ells mateixos. És en aquest terreny de relacions entre pares i fills on Sam Mendes ha sapigut construir el seu peculiar to tragicòmic.
Finalment crec que cal fer una referència als productors de la pel·lícula, Bruce Cohen i Dan Jinks que van saber portar a bon terme el guió d’Alan Ball, molt atrevit per a una producció destinada al gran públic americà. També va ser un risc i un encert el director que van buscar, Sam Mendes, que havia dirigit vàries obres de teatre a Broadway però que s’estrenava al món del cinema.
American Beauty és una pel·lícula profundament nordamericana, feta per americans que tracta de la pròpia societat amb un llenguatge típicament de Hollywood. La visió que té, però, del país i la seva gent, es relaciona amb la millor tradició de cinema crític independent que s’està fent en aquest país, des de Woody Allen fins als germans Cohen. És, però, també, una pel·lícula molt interessant per al públic europeu que, cada cop més americanitzat, veu com el somni de l’anomenat “american way of life” s’ha instal·lat de ple en els nostres països.
Nacionalitat: Estats Units
Any de producció: 2000
Director: Sam Mendes
Productors: Bruce Cohen, Dan Jinks
Guió: Alan Ball
Director de fotografia: Conrad L. Hall
Disseny de producció: Maomi Shohan
Muntatge: Tariq Anwar
Música: Thomas Newman
Vestuari: Julie Weiss
Actors: Kevin Spacey, Annette Bening, Thora Birch, Wes Bentley, Mena Suvari, Chris Cooper, Peter Gallagher, Allison Janney