37 anys de Franquisme a Catalunya. Una visió econòmica
37 anys de Franquisme a Catalunya. Una visió econòmica
Pòrtic Barcelona, 2000
En el seu llibre “37 anys de franquisme a Catalunya, una visió econòmica” publicat a Pòrtic, Francesc Cabana emprèn l’aparentment feixuga tasca d’informar-nos cronològicament sobre els principals fets i personatges de la història econòmica del nostre país sota el règim franquista.
L’autor sap molt bé de què parla. Perquè ho ha viscut, ho ha estudiat, hi ha treballat, ho ha patit i fins i tot, es pot dir que hi ha lluitat. Malgrat tot, F. Cabana només ens pica l’ullet just per no malmetre l’objectivitat que obliga tot historiador.
Francesc Cabana, l’economista, l’historiador, el banquer, el polític malgré lui, l’erudit, l’escriptor ens transmet les “experiències negatives” de tota una generació que va fer el que va poder en circumstàncies econòmiques molt adverses. I ho fa deixant-nos entreveure tant la tasca d’alguns grans home (des de Lluís Carulla a Pere Duran Farell) com la de molts aprofitats i facinerosos com Miquel Mateu, Pere Gual Villalbí o Josep M. d’Albert entre altres. A més d’aquest enfoc biogràfic hi trobem paralel·lament una descripció dels fets històrics més rellevants i de les principals empreses de cada moment. Així per exemple coneixem amb detall la tremenda crisis de restriccions elèctriques patida durant els primers anys, la Chade, els gasògens, el món dels cotoners, l’invent dels automòbils Eucort, la fallida del Banc Alemany Transatlàntic, la creació de la SEAT, la d’Enher, la jugada de March en la falida de la Barcelona Traction, el naixement del Banco de Madrid a Ripoll, la Cros, Unitesa, la Maquinista., la gestació del polígon químic de Tarragona, l’aposta per Gas Natural, les autopistes de peatge, Nescafè, Vandellós...
En abordar l’obra d’una forma lineal, any darrera any, i amb una breu descripció del marc polític general, l’autor ens permet viatjar en el temps i visualitzar més fàcilment què va succeir. Els 37 anys de franquisme es poden dividir en tres períodes econòmics. En primer lloc els anys 40 caracteritzats per tots els mals de la duríssima postguerra: pobresa, reconstrucció, càstigs exemplars personals i col·lectius, racionament, manca d’electricitat... Reconstruïts un a un semblen una eternitat i s’entén que marquessin profundament tota una generació. En segon lloc els anys 50 de l’Espanya autàrquica i autosuficient. L’aïllament econòmic en part volgut i per altre banda imposat pels aliats recelosos del règim franquista obliga a reinventar els cotxes, les motos, els electrodomèstics... calia produir-ho industrialment tot dins l’estat. I per fi, un darrer període de 15 anys de lenta obertura econòmica. La volguda internacionalització i modernització de l’economia s’allarga durant els anys 60 i no es consolida fins després de la mort del dictador amb l’ingrés a la CEE.
Pel què fa a la situació del nostre país, l’autor ens presenta tota una cronologia molt detallada de l’expoli a què Catalunya va estar sotmesa. Podem trobar-hi una extensa relació dels greuges que la nostra indústria ha anat patint i que en gran part segueixen vigents. F. Cabana demostra com directa o indirectament es van incentivar totes les mesures possibles per desmantellar i redistribuir el teixit industrial català, especialment el món tèxtil. També aporta nombroses dades de la venda sovint obligada de les diferents institucions financeres catalanes. En aquest sentit l’obra és a més a més d’un complert memorial de greuges, un acurat recull de personatges, anècdotes, grans preocupacions i petites misèries d’una generació que va viure com va poder el malson de 37 anys del règim feixista i anticatalà.
Igualment, F. Cabana ens dóna a conèixer els empresaris i homes polítics catalans més destacats que varen “triunfar” a Madrid. La llista es molt petita, ja que ni als espanyols els va interessar, ni van ser gaires els catalans que van demostrar especial interès per assumir quotes oficials de poder a la capital.
Finalment per aquells lectors no acostumats a abordar aspectes econòmics, cal precisar que el to de l’obra és divulgatiu, fàcil de llegir, amb molts exemples i poca parafernàlia economicista.El llibre es converteix en un interessant pel·lícula-reportatge amb el regust de NODO pels qui visqueren cinematogràficament molts d’aquells esdeveniments (especialment les inauguracions dels pantans) i ens obre la porta a moltes reflexions sobre què ens han fet i què ens hem deixat fer. Recuperar la memòria d’un passat malmès és sens dubte el primer pas per intentar evitar que generacions posteriors reprodueixin almenys els mateixos errors. Aquest és el desig de l’autor i una de les moltes raons per agrair-li la publicació del llibre.