En efecte, la política sempre s’ha de poder controlar i criticar a partir de l’ètica. Aquesta segona forma de socialitat faria justícia al secret que és per a cadascú la seva vida, secret que no tendeix a una clausura que aïllaria qualsevol domini rigorosament privat d’una interioritat tancada, sinó que tendeix a la responsabilitat envers l’altre, que, en el seu adveniment ètic, és intransferible. Aquesta responsabilitat, indefugible, és principi d’individuació absoluta.
