Gent i ninots

... I vaig començar a escriure.

Com deia, mai no se m'havia acudit d'escriure, però feia ninots des que tenia ús de raó. Els primers articles eren més il·lustracions que altra cosa; a poc a poc, la lletra es va menjar les ninotades.

Com deia, m'he tornat a llegir els articles.

I m'he endut una sorpresa. Si ara fos a fer, potser escriuria amb menys patiment, potser el català em lliscaria més, potser tocaria alguna cosa del que dic de l'existencialisme. Potser escriuria amb més humor i amb menys innocència. Però el fons fóra el mateix.

Per això no vull tocar res.

I ací ho teniu.

Josep M. Ballarín i Monset
Núm. 5 de la Col·lecció Eixos