La ciutat. Les arrels de la democràcia

Hem oblidat que el lloc polític de l’home lliure és la ciutat, on s’entrecreuen els drets i els deures dels individus, i que aquest és el teixit que constitueix una veritable política.

La ciutat és una determinada figura col·lectiva de convivència que exigeix de cada individu el coratge intel·lectual de l’afirmació dels seus drets, inseparable del coneixement racional i moral dels seus deures.

Raimon Galí

Núm. 20 de la Col·lecció Eixos

Raimon Galí i Herrera (Barcelona, 1917-2005) fou antropòleg i escriptor. Estudià filosofia i lletres a Barcelona, i a Mèxic antropologia i arqueologia. Fou oficial de l'Escola de Guerra de la Generalitat de Catalunya i el març de 1937 s'incorporà, amb tot l'Exèrcit de Catalunya, en el conjunt de l'Exèrcit de la República on seguí la guerra fins al final. S'exilià a Mèxic fins el 1948 on hi fundà la revista Quaderns de l'Exili. Influït per Péguy i Saint-Exupéry exhortà el voluntarisme i l'esperit de servei. El 1983 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Ha publicat Senyals de camí (1963), Els camins de l'estimar (1981), La Catalunya d'en Prat (1985), L'Exèrcit de Catalunya (1991), El X Cos d'Exèrcit i la caiguda d'Aragó (1994), La ciutat. Les arrels de la democràcia (1994) i L'Ebre i la caiguda de Catalunya (1996).