Sigui com vulgui, és ben clar que el fil roig per comprendre els estudis de Leo Strauss és el problema teologicopolític en el contrast i la confluència de la doble herència de Jerusalem i Atenes. Com a contrast, perquè, segons Sòcrates, l’home just és el que realitza la justícia com allò que és humanament possible, mentre que, per al profeta, l’home just és el fidel servidor del Senyor. I en la seva confluència, perquè totes dues tradicions, en la seva difícil relació, encara són conscients que el problema polític per excel·lència és la descripció de la tirania com a malaltia del poder.
